ACTUALITAT: OPINIONS

Fa temps que s'està donant l'alarma que el català s'està perdent cada cop més entre les noves generacions dels Països Catalans. És un fet, que tot i que no és del tot verídic, s'acosta cada cop més a la realitat. Què vull dir? És cert que s'està intentant des de les institucions a través de classes, cursets... que tots els alumnes del principat sàpiguen parlar i escriure la llengua, però hi ha un àmbit que s'escapa de la visió de la majoria de polítics i lingüistes i que és una de les causes més importants, no ho dic perquè jo sigui una eminència, sinó perquè com sol passar, els joves sempre som els últims en tot.

Abans d’anar al gra però, vull donar un parell de dades. Segons l’IDESCAT, només el 36,1% dels catalans (recerca feta el 2018) utilitza el català com a primera llengua, mentre el castellà l’utilitza com a L1 el 52,7% de la població de Catalunya.  La cosa és semblant a la resta dels Països Catalans on el castellà degut a la seva força (i el francès al nord) es menja la nostra llengua, sense que, aparentment hi podem fer res.

Una de les principals hipòtesis és que els joves ja no ens interessa parlar el català i normalment es posa èmfasi en l’àmbit social, on suposadament els joves preferim llengües més fortes com el castellà o l’anglès a l’hora de relacionar-nos amb la gent del nostre entorn. Evidentment, cada casa és un món i cadascú utilitza la llengua que creu adient a cada situació, però trobo, que afirmar això és passar-se i donar voltes a un carreró sense sortida. El jovent dels Països Catalans, hem viscut molt temps (i viurem) envoltats d’oci en altres llengües, només trencat pel que podríem denominar com “l’irreductible poblet gal” català, que va ser el Club Super 3 i el ja mort 3XL. Per ser franc, el català l’estan matant els que després ens acusen de fer-ho a nosaltres. Per què, millor mantenir el canal amb menys audiència (Esport 3) amb un 0,5% de share de Televisió de Catalunya, que un canal de qualitat per joves oi?

Ara mateix, per tal que s’asseguri una supervivència clara per la llengua necessitem una proposta ambiciosa per joves. Una reformulació del que hem vist fins ara, això que cada cop està quedant més obsolet davant la competència estrangera (el super 3 ha tingut la seva pitjor audiència en 30 anys).

Ja no només hi ha el debat de si s’ha de fer un canal públic nou per joves. El debat d’ara és el de crear una proposta àmplia, interessant i atractiva, com fer arribar aquesta proposta a totes les joves dels PPCC , fins hi tot els nens, i com atreure’ls. Assegurar-ne sobretot la supervivència i no destinar-li les sobres com s’està fent ara amb l’actual canal infantil públic de Catalunya. Ha de ser important, no la primera cosa que elimines quan les coses van mal dades. Els joves som importants en el futur de la llengua, de fet, som el futur d’aquesta i se’ns ha de tractar com a tal.

Crec que parlo en nom de tots quan demano sèries de qualitat, europees i de tot el món (animes...), amb un bon doblatge, que dir galifardeu un cop fa gracia, però al carrer diem cabró i malparit! Si aconseguim això no només podrem passar bons moments mirants bon cine i bones sèries en el nostre idioma, sinó que també estarem normalitzant el català de carrer, que malauradament cada cop es perd més en zones amb percentatges d’habitants més gran.

En conclusió, si volem aconseguir que els joves de les següents generacions parlin i mantinguin la llengua en tots els àmbits socials, necessitem normalitzar-la. La millor manera de fer-ho és mitjançant un canal públic en català de qualitat per joves i fent que les sèries i pelis que miren a la televisió i a les plataformes digitals la parlin.