ACTUALITAT: OPINIONS

Malauradament aquesta pregunta és encara necessària. Gran part de la nostra societat no sabria dir gaire res positiu del paper de les institucions europees en les seves vides. És un problema amb diferents origens que es retroalimenten els uns als altres. 

D’entrada, les institucions europees no funcionen prou bé, entre altres raons, perquè els estats hi conserven massa protagonisme i són ells qui a l’hora de la veritat, fan i desfan. Els estats, al seu torn, tendeixen a tenir un comportament egoïsta, i s’atribueixen els èxits i procuren donar les culpes a “Europa”. D’aquesta manera, institucions com el Parlament Europeu, que haurien de tenir molt més protagonisme com a representació democràtica directa dels ciutadans europeus, tenen dificultats per aconseguir poder de decisió real i van a remolc del Consell de la Unió Europea, on hi són representants els estats. I al mateix temps, la tendència dels estats a atribuïr-se els mèrits i a culpar les institucions europees dels errors, debilita el prestigi de les institucions entre els mateixos europeus. I la roda segueix. Els mitjans de comunicació, al seu torn, també cauen en aquest cercle, perquè tenen dificultats per comprendre el funcionament d’unes institucions certament massa complicades, però tampoc fan gaire esforç per informar del que s’hi cou, perquè saben que al cap i a la fi, els seus clients, els destinataris dels seus missatges, tampoc hi tenen massa interès.

Malgrat tot l’anterior, i malgrat que en aquests anys de crisi el paper de les institucions europees ha continuat perdent prestigi i rellevància, el cert és que s’estàn fent reformes en el bon sentit, per exemple, donant cada vegada més protagonisme al Parlament Europeu, que ara podrà, per exemple, proposar el candidat a presidir la Comissió Europea.

En el fons, tot i les mancances de la Unió Europea, el cert és que a Brussel·les hi tenim molt a fer perquè s’hi decideixen moltíssimes coses que tenen un impacte real i quotidià en les nostres vides. Dos exemples concrets. A Brussel·les s’hi decideix la regulació de la conques fluvials com la de l’Ebre, a través de la Directiva Marc de l’Aigua, que serà l’única opció que tenim per tombar els plans del Govern espanyol per implantar un Plan Hidrológico Nacional que amenaça el futur del Delta de l’Ebre. I dos: la normativa europea sobre telecomunicacions, conegut com el Telecom Package, que ha posat les bases d’un mercat únic de telecomunicacions que, per exemple, acabarà amb les tarifes abusives del roaming.

Per tant, a Brussel·les hi tenim molt en joc. I per això hi hem de ser amb força. Però no només esperant un cop de mà o silencis còmplices a favor del procés que estem fent cap al referèndum, perquè això probablement no passarà. I perquè segur que no passarà si nosaltres, com a catalans, no demostrem a Europa que hi volem ser de forma activa i compromesa. Com diu en Josep Maria Terricabras, no podem reclamar que Europa tingui interès per nosaltres si nosaltres no en tenim per Europa. I la millor manera de demostrar aquest interès és una gran participació en aquestes eleccions europees.