21.11
2012
2012
Un nou país per a tothom
Aquest diumenge 25 de novembre tenim les eleccions més importants de la nostra història. Per primer cop tenim al nostre abast fer allò que tots els pobles fan per garantir-se el seu progrés, el seu benestar i el seu futur: esdevenir un estat. És un procés lògic i normal, més de la meitat dels estats que hi ha avui a la Unió Europea s’han creat a partir de la segona meitat del segle XX. I a més, és un procés que crea un consens extraordinari: cap de les nacions que s’han independitzat ha fet marxa enrere un cop ha esdevingut un estat. Per tant, el que ERC va dècades de defensa és una cosa normal i habitual. El que és irracional és obcecar-en voler formar part d’un estat que encapçala l’índex de la misèria europeu, que té el rècord de suspensió de pagaments, un índex d’atur que dobla la mitjana europea, i un munt de sentències en contra del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
Tanmateix, hi ha una cosa que em neguiteja, que em preocupa: que l’endemà de les eleccions n’hi hagi alguns que abarateixin el somni, que al primer revolt surtin del camí que tots sabem que hem de seguir. Per això és tan important que
ERC sigui molt forta. Perquè si ERC és forta serà el soci més fiable del poble de Catalunya per avançar cap a la independència. I al mateix temps, és evident que el propi procés d’independència no és ideològicament neutre. Per això recalquem que cal construir el país des de l’esquerra.
I en aquest sentit, ERC és l’alternativa econòmica i social a allò que ha representat CiU i els seus pactes PP. Una alternativa diferent i molt millor, perquè apel·lem a un model ecònomic i social que adrecem al conjunt de la societat. Un model que està més a prop dels treballadors, dels empresaris, dels aturats, dels autònoms, dels estudiants i dels jubilats. Perquè entre altres coses, creiem que cal traslladar pressió fiscal de les classes mitjanes i treballadores (per exemple rebaixant l’IRPF i l’IVA) cap als sectors que tenen més recursos, com el sector financer, on es poden aplicar diferents opcions impositives, com un impost per a les transaccions financeres o un impost sobre alguns dipòsits bancaris com ja existeix en la majoria de països europeus. I en la mateixa línia de rebaixar la pressió fiscal als que més pateixen la crisi per traslladar-la a aquells que encara tenen marge per fer un esforç, estem convençuts que cal acabar amb algunes injustícies com la que representa l’euro per recepta, que pagat en un 80% pels nostres pensionistes, acabarà comportant a finals d’any els mateixos ingressos que hem deixat d’ingressar suprimint l’impost de successions pel 5% de les rendes més altes de Catalunya.
En tot cas, però, és evident que el principal obstacle per superar la crisi és l’espoli fiscal que patim anualment, i que com a mínim quintuplica el valor de les retalles que s’han aplicat al pressupost de la Generalitat. Necessitem urgentment acabar amb aquest espoli i disposar dels recursos que els catalans generem amb el nostre esforç per invertir-los en els sectors que han d’estirar la nostra economia, com el sector exportador o els sectors pioners en recerca i innovació. I alhora, cal invertir en l’estat del benestar, en una sanitat i una educació pública de qualitat, que sigui garantia que en aquest país hi ha igualtat d’oportunitats per a tothom. Per què per ERC, ser d’esquerres és posar el poder de tots al servei de les necessitats de cadascú.
Si Catalunya ha estat, és i serà competitiva és per la qualificació dels nostres treballadors i dels nostres emprenadors, No pas per matèries primeres i recursos energètics que no tenim. Si no sortim de l'Estat espanyol, de l'estat del benestar no en quedarà ni un record llunyà. Només amb la independència es pot sortir de la crisi i mantenir i millorar l’estat del benestar. En els propers anys i durant segles els llibres d’història parlaran d’aquests moments. I ara tenim l’oportunitat de ser els protagonistes de construir un nou país. Un nou país per a tothom.
ERC sigui molt forta. Perquè si ERC és forta serà el soci més fiable del poble de Catalunya per avançar cap a la independència. I al mateix temps, és evident que el propi procés d’independència no és ideològicament neutre. Per això recalquem que cal construir el país des de l’esquerra.
I en aquest sentit, ERC és l’alternativa econòmica i social a allò que ha representat CiU i els seus pactes PP. Una alternativa diferent i molt millor, perquè apel·lem a un model ecònomic i social que adrecem al conjunt de la societat. Un model que està més a prop dels treballadors, dels empresaris, dels aturats, dels autònoms, dels estudiants i dels jubilats. Perquè entre altres coses, creiem que cal traslladar pressió fiscal de les classes mitjanes i treballadores (per exemple rebaixant l’IRPF i l’IVA) cap als sectors que tenen més recursos, com el sector financer, on es poden aplicar diferents opcions impositives, com un impost per a les transaccions financeres o un impost sobre alguns dipòsits bancaris com ja existeix en la majoria de països europeus. I en la mateixa línia de rebaixar la pressió fiscal als que més pateixen la crisi per traslladar-la a aquells que encara tenen marge per fer un esforç, estem convençuts que cal acabar amb algunes injustícies com la que representa l’euro per recepta, que pagat en un 80% pels nostres pensionistes, acabarà comportant a finals d’any els mateixos ingressos que hem deixat d’ingressar suprimint l’impost de successions pel 5% de les rendes més altes de Catalunya.
En tot cas, però, és evident que el principal obstacle per superar la crisi és l’espoli fiscal que patim anualment, i que com a mínim quintuplica el valor de les retalles que s’han aplicat al pressupost de la Generalitat. Necessitem urgentment acabar amb aquest espoli i disposar dels recursos que els catalans generem amb el nostre esforç per invertir-los en els sectors que han d’estirar la nostra economia, com el sector exportador o els sectors pioners en recerca i innovació. I alhora, cal invertir en l’estat del benestar, en una sanitat i una educació pública de qualitat, que sigui garantia que en aquest país hi ha igualtat d’oportunitats per a tothom. Per què per ERC, ser d’esquerres és posar el poder de tots al servei de les necessitats de cadascú.
Si Catalunya ha estat, és i serà competitiva és per la qualificació dels nostres treballadors i dels nostres emprenadors, No pas per matèries primeres i recursos energètics que no tenim. Si no sortim de l'Estat espanyol, de l'estat del benestar no en quedarà ni un record llunyà. Només amb la independència es pot sortir de la crisi i mantenir i millorar l’estat del benestar. En els propers anys i durant segles els llibres d’història parlaran d’aquests moments. I ara tenim l’oportunitat de ser els protagonistes de construir un nou país. Un nou país per a tothom.
