15.05
2011
2011
Una generació més a prop
Per a la generació dels meus pares, la independència podia ser, a tot estirar, un somni dolç, i probablement ser percebut com una quimera. Per a la meva, aquell somni s’ha fet tangible i ha amarat àmplies capes de la població. La meva ha estat la primera generació en arribar a la convicció que la independència no només és possible sinó que és necessària. No només per a mantenir la salut vital com a poble, sinó per sortir-nos-en com a societat, per a garantir un futur d’oportunitats per a nosaltres i sobretot per a les properes generacions.
La vostra, la dels meus fills, serà la generació que ho farà possible. I els vostres fills probablement seran els primers que podran educar-se en uns Països Catalans que no patiran l'espoli econòmic de Madrid i tindran veu i vot a la Unió Europea.
Ara bé, la independència és a l'abast però no és a tocar. No està tot fet, ni de bon tros. Però per primer cop podem contrariar el poeta –bé alguna vegada ho havíem de fer– i proclamar que ja no tot està per fer i que tot és possible. Perquè els darrers anys hem fet passos de gegant cap a la plena sobirania, però també per la normalització absoluta de l’independentisme. La contribució de l'esquerra nacional ha estat determinant. Era imprescindible fer adonar tothom que els independentistes, que la independència, no va contra ningú, sinó a favor de tots, de totes les persones que vivim i treballem en aquest país.
I si el paper jugat per l’esquerra nacional ha estat vital per avançar, no tinc cap mena de dubte que ho haurà de seguir sent. Només nosaltres sempre hi som i també som nosaltres els que estem disposats a arriscar davant les renúncies i les covardies històriques d'altres. Convé saber, i és reconfortant fer-ho, que la pedrera de l'esquerra independentista és inesgotable i que hi ha molta gent, molts joves, preparats per sumar, empenyent com els que més, i disposats a assumir un paper protagonista en un futur proper.
No ens regalaran res, no ens ho posaran fàcil. Però no tingueu cap dubte que ens en sortirem. Tal vegada abans que no ens pensem. S'ha obert el camí, l'estem recorrent i arribar al final està a les nostres mans, a les vostres.
Ara bé, la independència és a l'abast però no és a tocar. No està tot fet, ni de bon tros. Però per primer cop podem contrariar el poeta –bé alguna vegada ho havíem de fer– i proclamar que ja no tot està per fer i que tot és possible. Perquè els darrers anys hem fet passos de gegant cap a la plena sobirania, però també per la normalització absoluta de l’independentisme. La contribució de l'esquerra nacional ha estat determinant. Era imprescindible fer adonar tothom que els independentistes, que la independència, no va contra ningú, sinó a favor de tots, de totes les persones que vivim i treballem en aquest país.
I si el paper jugat per l’esquerra nacional ha estat vital per avançar, no tinc cap mena de dubte que ho haurà de seguir sent. Només nosaltres sempre hi som i també som nosaltres els que estem disposats a arriscar davant les renúncies i les covardies històriques d'altres. Convé saber, i és reconfortant fer-ho, que la pedrera de l'esquerra independentista és inesgotable i que hi ha molta gent, molts joves, preparats per sumar, empenyent com els que més, i disposats a assumir un paper protagonista en un futur proper.
No ens regalaran res, no ens ho posaran fàcil. Però no tingueu cap dubte que ens en sortirem. Tal vegada abans que no ens pensem. S'ha obert el camí, l'estem recorrent i arribar al final està a les nostres mans, a les vostres.
