18.11
2010
2010
Volem ser lliures, forts i feliços
Aquest passat dimecres, es va celebrar al Parlament Europeu, les Jornades “INDEPENDENCE IN EUROPE - Equality for nations in the 21st century , organitzades pel Grup Parlamentari Europeu de l’Aliança Lliure Europea (ALE), grup on es troba inscrit l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras. Durant les jornades, diferents representats de partits independentistes de nacions sense estat d’Europa, varen expressar les seves preocupacions i el seu full de ruta cap a la independència. Entre ells, s’hi trobava l’Scottish National Party (SNP), Eusko Alkartasuna (EA), Esquerra, el Playd Cymru de Gal·les, l’N-VA de Flandès, el BNG, entre d’altres.
Potser algunes de vosaltres pensareu de que i pinta Europa, en un espai com aquest, i en mig d’un període electoral d’eleccions al Parlament de Catalunya, doncs moltíssim. Perquè com va dir Joan Puigcercós a l’entrevista de “Els Matins de TV3” i posteriorment a les jornades celebrades a Brussel·les, Catalunya, els Països Catalans tenim molt que aportar a Europa.
En aquests darrers anys, Catalunya ha estat pionera en molts temes que l’Europa d’avui en dia no s’ha atrevit a executar, o bé, a causa del desinterès dels estats membres, els han obviat. Un exemple ha estat la immigració. En els darrers anys, el Principat de Catalunya ha passat d’estar format per 6 milions i escaig de persones, al gairebé més de 7 milions de persones, rebent d’un milió de nous catalans provinent de diferents llocs del món. Aquest creixement de població, s’ha pogut assolir amb tota normalitat, sense incidents en la convivència entre els nouvinguts i els residents, des de sempre o des de fa anys al Principat de Catalunya.
Aquest fet, s’ha dut a terme en un moment, on en molts països de l’Europa actual han aparegut amb força, partits polítics d’extrema dreta, en que s’ha criminalitzat la immigració, i fins hi tot hi ha hagut expulsions massives d’immigrants, com ha estat en el cas de la França de Sarcozy.
I si a més li sumem el fet de que en el Principat de Catalunya s’ha impulsat un acord històric i fins el moment únic a la UE, el Pacte Nacional per a la Immigració, en que partits polítics, teixit associatiu, sindicats, i actors socials s’han posat d’acord en com i de quina forma s’ha de realitzar l’acollida de nous catalans i catalanes al nostre país.
Per altre banda, Europa és inconcebible sense Catalunya i sense Escòcia, Gal·les, Flandes o Euskal Herria, però també cal dir que nosaltres no sabem entendre Catalunya sense Europa. És per això que desprès del punt i final que l’Estat Espanyol va escriure amb la Sentencia del TC, ara més que mai hem de ser conscients quin ha de ser el nostre camí. Aquest és el d’anar cap a Europa, amb veu pròpia, que vol dir amb un Estat propí. Perquè la UE mai podrà dir no al resultat d’un referèndum per a l’autodeterminació. I en aquest sentit, si li sumem democràcia i innovació en les polítiques, Europa no li hauria de quedar cap més sortida que una, la d’obrir-nos les portes.
Per altra banda, a dia d’avui, un dels principals problemes de la Unió Europea envers la societat europea, és la llunyania de les institucions envers la població. Aquest fet, sumat amb l’augment d’euroescepticisme a molts països de la UE, fa que la necessitat de una regeneració de les institucions Europees sigui d’allò més necessari. I que millor que qui lideri aquesta reforma, sigui la nova onada d’estats que està començant a veure la cresta, amb Escòcia, Catalunya o Flandes, i que la segueixen altres nacions sense estat com Euskal Herria o Galiza.
Oriol Junqueras, eurodiputat d’Esquerra al Parlament Europeu va concloure les jornades citant a l’escriptor català Anselm Clavé, en que deia: 'si voleu ser lliures heu d'aprendre, si voleu ser forts us heu d'ajudar i si voleu ser feliços us heu d'estimar'.
NOSALTRES VOLEM SER LLIURES, però sempre hem de ser conscients que em d’aprendre dels altres, de les seves experiències, de les seves polítiques. Però NOSALTRES TAMBÈ VOLEM SER UN PAÍS MÉS FORT, i nomes aprenent i compartint experiències amb les altres nacions sense estat, ajudant-nos quan ho necessitem, podrem ser molt més forts. Però per sobre de tot, NOSALTRES VOLEM SER FELIÇOS, perquè la nostra felicitat és la nostra llibertat social i política com a poble, i això molts de cops passa per ser solidaris entre nosaltres, perquè només amb l’estima entre els que volem ser lliures, però que encara no ens deixen, és la garantia que totes i tots nosaltres arribem a ser LLIURES, FORTS I SOBRETOT FELIÇOS.
I el 28-N, la garantia per ser més lliures, més forts, i en conseqüència, molt més feliços, ja sigui a casa nostra, o a casa dels nostres amics és el vot útil del independentisme, és el vot per Esquerra Republicana de Catalunya
En aquests darrers anys, Catalunya ha estat pionera en molts temes que l’Europa d’avui en dia no s’ha atrevit a executar, o bé, a causa del desinterès dels estats membres, els han obviat. Un exemple ha estat la immigració. En els darrers anys, el Principat de Catalunya ha passat d’estar format per 6 milions i escaig de persones, al gairebé més de 7 milions de persones, rebent d’un milió de nous catalans provinent de diferents llocs del món. Aquest creixement de població, s’ha pogut assolir amb tota normalitat, sense incidents en la convivència entre els nouvinguts i els residents, des de sempre o des de fa anys al Principat de Catalunya.
Aquest fet, s’ha dut a terme en un moment, on en molts països de l’Europa actual han aparegut amb força, partits polítics d’extrema dreta, en que s’ha criminalitzat la immigració, i fins hi tot hi ha hagut expulsions massives d’immigrants, com ha estat en el cas de la França de Sarcozy.
I si a més li sumem el fet de que en el Principat de Catalunya s’ha impulsat un acord històric i fins el moment únic a la UE, el Pacte Nacional per a la Immigració, en que partits polítics, teixit associatiu, sindicats, i actors socials s’han posat d’acord en com i de quina forma s’ha de realitzar l’acollida de nous catalans i catalanes al nostre país.
Per altre banda, Europa és inconcebible sense Catalunya i sense Escòcia, Gal·les, Flandes o Euskal Herria, però també cal dir que nosaltres no sabem entendre Catalunya sense Europa. És per això que desprès del punt i final que l’Estat Espanyol va escriure amb la Sentencia del TC, ara més que mai hem de ser conscients quin ha de ser el nostre camí. Aquest és el d’anar cap a Europa, amb veu pròpia, que vol dir amb un Estat propí. Perquè la UE mai podrà dir no al resultat d’un referèndum per a l’autodeterminació. I en aquest sentit, si li sumem democràcia i innovació en les polítiques, Europa no li hauria de quedar cap més sortida que una, la d’obrir-nos les portes.
Per altra banda, a dia d’avui, un dels principals problemes de la Unió Europea envers la societat europea, és la llunyania de les institucions envers la població. Aquest fet, sumat amb l’augment d’euroescepticisme a molts països de la UE, fa que la necessitat de una regeneració de les institucions Europees sigui d’allò més necessari. I que millor que qui lideri aquesta reforma, sigui la nova onada d’estats que està començant a veure la cresta, amb Escòcia, Catalunya o Flandes, i que la segueixen altres nacions sense estat com Euskal Herria o Galiza.
Oriol Junqueras, eurodiputat d’Esquerra al Parlament Europeu va concloure les jornades citant a l’escriptor català Anselm Clavé, en que deia: 'si voleu ser lliures heu d'aprendre, si voleu ser forts us heu d'ajudar i si voleu ser feliços us heu d'estimar'.
NOSALTRES VOLEM SER LLIURES, però sempre hem de ser conscients que em d’aprendre dels altres, de les seves experiències, de les seves polítiques. Però NOSALTRES TAMBÈ VOLEM SER UN PAÍS MÉS FORT, i nomes aprenent i compartint experiències amb les altres nacions sense estat, ajudant-nos quan ho necessitem, podrem ser molt més forts. Però per sobre de tot, NOSALTRES VOLEM SER FELIÇOS, perquè la nostra felicitat és la nostra llibertat social i política com a poble, i això molts de cops passa per ser solidaris entre nosaltres, perquè només amb l’estima entre els que volem ser lliures, però que encara no ens deixen, és la garantia que totes i tots nosaltres arribem a ser LLIURES, FORTS I SOBRETOT FELIÇOS.
I el 28-N, la garantia per ser més lliures, més forts, i en conseqüència, molt més feliços, ja sigui a casa nostra, o a casa dels nostres amics és el vot útil del independentisme, és el vot per Esquerra Republicana de Catalunya
