2013
A tota la Ribera d'Ebre, en especial a Flix, hem viscut unes setmanes molt mogudes, plenes ràbia i impotència, davant de l’ERO que Ercros ha dut a terme a la fàbrica de Flix.
En un principi van dir que afectaria el 80% de la plantilla, més endavant el reduïren al 50%. Igualment inacceptable. La gent de Flix i de tota la Ribera no vam parar de lluitar: els regidors, tancats a l’ajuntament, van fer vaga de fam, la gent varem donar sang... Tot i això, l’empresa no va baixar del burro.
L'assemblea de treballadors de Flix va rebutjar l’última oferta de l’ERO. Però els sindicats i els treballadors de les altres fabriques afectades per l'ERO, van mostra una falta de companyerisme i un egoisme immens, firmant la proposta d'ERO que deixava 61 treballadors de Flix a l’atur i 14 prejubilats. Mentre que a les altres fabriques no passaven dels 15 treballadors afectats. És indignant que un sindicat, que hauria de mirar sempre pels interessos de tots los treballadors, no escolti la veu de la fabrica més afectada.
Després de tot, Ercros no es va quedar satisfeta i va comunicar els noms dels treballadors acomiadats penjant una llista a la porta de la fabrica. Demostrant així la seva falta de respecte cap als treballadors, a les seves famílies, i al poble.
És inadmissible el que Ercors ha fet al poble, a la comarca i al riu. Ja que durant la seva llarga història al municipi ha anat tirant residus al riu perquè los hi sortia més econòmic que tractar els fangs tòxics. Ara tenim 700.000 tones de mercuri al riu i l’empresa segueix sense fer-se’n responsable, obligant a l’Estat a pagar la descontaminació amb fons europeus i estatals.
Així Ercros ha hipotecat un poble, Flix, i una comarca, la Ribera d’Ebre, per anys i anys. Han hipotecat el riu, posant en risc el subministrament d’aigua de tot el territori i l’ecosistema fluvial. Però, sobretot, han hipotecat el futur de la gent de Flix.
Tots sabem que des de les oficines centrals d’Ercros, la fàbrica de Flix ja ha estat sentenciada a mort. El que ells no saben és la importància que tenia la fàbrica en el teixit social i econòmic de la zona.
Què passarà amb tota aquella gent que vivia directament o indirectament de la fàbrica? Quan anys passaran fins que no hi torni haver una alternativa laboral de la mateixa mida? Com s’ho faran els pares del jóvens de Flix per assumir els costos dels seus estudis? I si no poden marxar a estudiar fora, què farem el jovent de Flix en un poble i una comarca sense futur laboral?
L’ERO no és només l’acomiadament de 61 persones, que per la fàbrica només són noms en una llista. L’ERO també suposarà l’acomiadament de la seva terra a tota una generació de jóvens que només volen viure i treballar allà on han nascut.
