2017
Dia a dia obrim les portades dels diaris i ens trobem notícies que, com a ebrencs, ens trenquen el cor; la nostra terra, la que ens ha criat, mor lentament, cada dia que passa.
Arriba Jesús Calleja amb el seu gran viatge per la natura peninsular i ens porta a la pràctica una gran idea que ja fa temps que estudien científics que cerquen la salvació al Delta. La introducció de sediments rondineja des de fa alguns anys els caps de molts científics però no ha quallat encara dintre dels caps dels grans “intel·lectes” que decideixen des de Madrid, potser perquè és una mesura que no està pensada en clau econòmica sinó mediambiental.
Les imatges precioses del Delta desperten una consciència col·lectiva en defensa de casa nostra però i si no tinguéssim res d’especial, ens estriparien els drets més del que ja fan ara? Preocupa i molt que un territori de la riquesa natural i de la singularitat sociocultural es pugui perdre per culpa d’un mal govern que ignora les seves necessitats bàsiques. No calen gaires exemples, només cal anar a Flix. Cal que comptem amb governs atents que no requereixin de manifestacions perquè ens respectin.
Fa temps que la qüestió està a sobre la taula institucional, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha fet una gran feina de difusió. I tenim la sort que la mancança de sediments la compensem amb una població ebrenca perseverant que surt al carrer per fer-se escoltar. Cal que lluitem contra aquesta xacra des de tots els fronts; institucionals, socials, associatius,... Per això repetim un cop més: Gràcies Jesús, calen més veus com tu per combatre les injustícies arreu de les nacions d’Europa i del món.
Captura de programa Volando Voy de Cuatro.