2006
Fa gairebé quinze anys, de l'aprovació dels Pactes de Toledo. A l'abril d'aquell any 1995, es van dibuixar les bases del que havia de ser el sistema de la Seguretat Social del futur. Un pacte, que havia d'assegurar la pervivència d'un sistema de protecció social integral en el llarg termini.
Quinze anys després, el Govern Espanyol de torn aprofita per fer net i proposar una reforma sense consens social i clarament regressiva, tot aprofitant una conjuntura complicada que dificulta en gran mesura la resposta social a la pèrdua de drets assolits a base de molts esforços i sacrificis. Tot i així, cal deixar constància que aquesta reforma no ens ve de nou i és que no fa res més que consolidar les successives reformes que s'han anat impulsant en els darrers anys i que sempre han tingut el comú denominador de la pèrdua de drets socials, amb més o menys intensitat en funció del moment polític i de la conjuntura econòmica. En aquest cas, l'excusa té un origen ben definit, basat en la poca credibilitat econòmica a nivell internacional del president espanyol que obliga a moure fitxa al seu executiu i plantejar una reforma com aquesta. En qualsevol cas, les JERC volem mostrar el nostre posicionament clar i rotund, en contra de la reforma i per això, us convidem a tots i totes a participar en els diferents actes i manifestacions que es portaran a terme aquesta setmana a les principals ciutats dels Països Catalans (Barcelona, València, Palma, etc.) per mostrar el nostre rebuig a aquest intent d’aprofitar la crisi per laminar conquistes socials.
La proposta impulsada pel ministre Corbacho té com a tesi principal, que la pervivència del model actual de pensions no és sostenible a mig termini. Deixant de banda que tècnicament és un argument poc consistent (l'any 2009, el sistema espanyol de Seguretat Social va tenir un superàvit molt elevat), cal denunciar la utilització de la crisi econòmica (la primera gran recessió global de la història), com a moment escaient per a tirar endavant reformes, que tenen un alt cost social i que si fossin tant clares i lògiques s'haurien de poder tirar endavant en moments de bonança econòmica i no ara.
En aquest sentit, les JERC creiem que el Govern espanyol hauria de deixar d'enviar globus sonda; deixar de distreure la ciutadania, amb propostes desdibuixades, d'aplicació futura i objectius incerts, que no fan més que marejar la perdiu, per més inri, en un moment on als Països Catalans el nombre de persones aturades sobrepassa el milió.
Creiem que aquesta proposta, més enllà de ser una frivolitat, suposa una irresponsabilitat majúscula. Aquesta crisi, no ha de tenir com a solució la retallada de drets de qui menys té, sent qui menys culpa ha tingut de que siguem on som.
No podem hipotecar el futur del nostre jovent i ens neguem a acceptar que el missatge que s’envia a les futures generacions, és a dir, que viuran pitjor i amb menys drets que els seus pares, amb l'única contrapartida, d'arreglar els pressupostos d'algun ministeri, a costa de la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Les JERC, creiem que la millor política per assegurar les pensions del demà, es la ocupació de qualitat dels joves d'avui. Per tot això diem no a la Jubilació als 67 anys, perquè Espanya és Crisi i sempre ens toca als mateixos pagar la factura del problema!
