2007
Militants i simpatitzants de les JERPV han acudit aquest matí a la manifestació del primer de maig a València. Durant la marxa, els membres de les JERPV han distribuit pamflets amb les principals reivindicacions del jovent independentista en matèria laboral. En un moment en què la precarietat és la nota dominant en el mercat laboral, els joves som aquells qui ens patim més directament les conseqüències, de la temporalitat, la sinistrialitat i la manca de polítiques laborals que faciliten la conciliació d'estudis i feina i és per això que les JERPV encoratgem als joves valencians a combatre la precarietat laboral i les desigualtats socials que patim d'una manera especial.
Manifest del 1º de maig
Els joves som el segment social que d’una manera més greu i generalitzada patim la precarietat laboral. EL procés de flexibilització del mercat del treball ha generat el marc actual on la majoria de relacions laborals que es formalitzen són del tipus temporal descausalitzat. És a dir, contractacions que no responen a una necessitat concreta o a un augment de la producció sinó a una pràctica empresarial perversa consistent en mantenir en plantilla treballadors precaris.
El primer de maig del 2007 té com a qüestió central la denúncia d’aquesta situació d’inseguretat permanent a la que la majoria dels joves ens trobem condemnats. La consolidació d’una ocupació estable i digna és un factor decisiu que condiciona el nostre procés d’emancipació.
Malgrat el que darrerament s’ha anat dient, l’especulació immobiliària no ha deixat de ser un negoci rodó, els preus continuen incrementant-se molt per sobre de les possibilitats dels joves i la depredació urbanística segueix el seu destructiu curs. Cal reivindicar una profunda intervenció de les administracions al mercat immobiliari. La consolidació d’un parc de vivenda protegida no subjecta a entrar en el mercat privat serà un factor molt important per aconseguir una normalització efectiva del preu de l’habitatge.
El fet de ser una nació oprimida agreuja la precarietat dels joves d’uns Països Catalans incapacitats per definir el seu propi marc de relacions laborals, la seva estratègia econòmica i en definitiva, els seus eixos bàsics de generació de benestar i prosperitat. L’espoli fiscal que pateix el nostre país impossibilita el desplegament d’unes polítiques socials a l’alçada del que podrien fer possible els nostres impostos i del que altres països d’Europa, amb una pressió fiscal similar, són capaços d’oferir. Cal recordar que qui més pateix el colonialisme econòmic dels estats és la classe treballadora catalana i que aquesta ha de ser també la més beneficiada pel procés d’emancipació nacional.
La diada d’enguany ve marcada també per la generalització de l’alarma social creada al voltant del procés de canvi climàtic. Qualsevol tipus de teoria negacionista ha perdut credibilitat social i per la força d’uns esdeveniments cada cop més greus, s’imposa la necessitat d’impulsar un model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient. Ja hem pogut comprovar que el model liberal i desenvolupista, a més a més de generar desigualtats socials, tendeix a destruir tot allò que té al seu abast. Fer front a la destrucció del medi ambient és una obligació moral de la que l’esquerra independentista, no pot defugir.
Un altre any, animem als i les joves dels Països Catalans a combatre aquest marc injust al que ens veiem sotmesos, a posar la seva capacitat de transformació social al servei d’una bona causa. Per la creació d’un marc català de relacions laborals, per l’emancipació dels i les joves i per la creació d’un model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient.
