2011
Una vegada més ens venen unes eleccions decissives al País Valencià. I sona a repetitiu això de decissives. Sembla que sempre estem en el mateix. Unes darrere d’altres sembla que totes siguen decissives. Doncs ho són.
El nostre País sembla ser un toro a la seua plaça de bous. Ens maltracten i li apludeixen al maltractador. Ens toregen i se’ns riuen a la cara. Hem patit ja molts colps i burles des de totes bandes. Han anat llevant-nos la vida a passes de gegant. I ara, en aquestes eleccions, i amb la gran crisi que patim no hem de deixar que li donen altra estocada. No hem de consentir-ho. Hem de despertar i plantar-los cara ja d’una vegada.
I les joves i els joves del País Valencià som com la sang d’aquest toro que està patint. Aquesta sang que, a pesar de tot, encara li dona la vida. I ara hem de brollar amb més força més que mai per continuar tenint vida.
Les agrupacions a les que pertanyem el jovent, els col•lectius, les associacions, moviments estudiantils, casals de joventuts... estan en perill. Moltes van a desàpareixer per les retallades socials i no hi haurà subvencions ni ajudes a col•lectius, ni associacions de ninguna classe. Però no hi haurà retallades ni per a la Monarquia, ni per l’exèrcit ni l’esglèsia. Sense els moviments socials, els regalem el País. El país que el jovent de totes les generacions ha anat intentant construir amb molt d’esforç. Tots aquests moviements on està el nostre jovent, que amb molt d’impetu i valentia hem lluitat per la nostra llengua i pel nostre territori no podem acceptar a estes altures ni bilingüismes venuts a Madrid, ni transvassaments, ni més retallades a les nostres llibertats. Per què no plantem cara ja d’una vegada? Les joves i els joves hem de plantar batalla i dir que no.
Des de sempre els joves han sigut els primers que hem dit que no. Però els temps canvien. I si abans les revolucions les féiem en pedres, canyes i bastons, ara la revolució que plantegem des de les Joventuts d’Esquerra és una revolució democràtica, una revolució a les urnes. Hem de dir-los que NO amb força i coratge, ens hem de fer escoltar a Madrid. Per què les joves i els joves d’Esquerra volem un país amb un jovent viu, amb força i amb vida, molta vida. Volem dir-los que el futur del nostre país el volem tindre a les nostres mans i no volem que estiga en mans de Madrid. Què volem estudiar en instituts i universitats públiques, de qualitat i en la nostra llengua. Que volem treballar i llaurar-nos un futur a casa i no haver de buscar-los a l’estranger. El nostre jovent, la generació més ben preparada de la història, el tenim treballant fora de les nostres fronteres. També hem de dir-los que volem un treball digne, que per això ens l’hem guanyat amb el nostre esforç. I què volem ser lliures de poder emmacipar-nos dels nostres pares i accedir a una vivenda digna.
Per tot això, el jovent d’Esquerra Repúblicana els plantem cara. Nosaltres, amb els nostre ideals per bandera, ho tenim ben clar i els diguem que NO, que nosaltres ACTUEM AMB INDEPENDÈNCIA.
Miquel Grau
Secretari de Moviments Socials de JERPV