22.01
2014
2014
Protegim els nostres drets sexuals! Ni un pas enrere!
Les dones, com a éssers lliures i independents que som, tenim dret a prendre les nostres pròpies decisions, entre les quals està si desitgem la maternitat o no.
Durant anys, a les dones se'ns ha negat el dret a avortar. Amb la llei de l'avortament del 2010, encara que no del tot satisfactòria, podíem avortar lliurement dins de les primeres 14 setmanes, i ara, amb la proposta de regulació de l'avortament presentada el passat 20 de desembre per Gallardón es pretén que tornem 30 anys enrere. Aquesta contra-reforma restringeix encara més la llei de supòsits del 1985, ja que només contempla l'avortament si existeix perill per a la salut física o psíquica de la mare i si ha sigut violada, prèvia denúncia, dins de les primeres 12 setmanes. L'avortament per malformació del fetus només es pot dur a terme si aquesta és molt greu.
Aquesta és la proposta de regulació, tan conservadora, polèmica i retrògada que en el si del PP hi han que s'han desmarcat, com Jose Antonio Monago, el qual ha dit que "ningú pot obligar ningú a ser mare". D'altra banda, Esperanza Aguirre afirma que l'avortament "és un fracàs de totes les dones, i no un dret". El que sí és un fracàs es que a les dones se'ns prohibisca decidir sobre el nostre propi cos, i, en última instància, que ens neguen la nostra autonomia i llibertat per a decidir el que volem fer amb les nostres vides.
I quines conseqüències va a tindre per a les dones aquesta llei? En no poder avortar lliure, gratuïtament i amb seguretat, augmentaran els casos d'avortaments clandestins fent perillar la vida de les dones que han decidit avortar, siguen quins siguen els seus motius (canvis en les seues condicions de vida, en les seues relacions afectives, situació econòmica...), i en conseqüència, fent augmentar la mortalitat femenina. O la dona haurà de recurrir als centres privats, on els costos tan elevats impossibilita que avorte. I no només afecta a la vida de la dona: quin futur li espera a una criatura de la qual no se'n pot fer càrrec i no pot proporcionar-li una vida digna?
Aquesta mesura derivada dels interessos dels sectors més ultraconservadors i catòlics del govern no fan altra cosa que imposar el nucli familiar tradicional (pare, mare i fills), on el paper de la dona es limita a ser mare i cuidar de la llar, perpetuant d'aquesta manera el sistema patriarcal, brutalment exclusiu i desigual amb els drets de la dona.
Volem que es reconeguen i es facen efectius els nostres drets sexuals i reproductius, ja que ninguna altra persona millor que nosaltres sabem si podem assumir una maternitat en un moment concret de les nostres vides. Volem que es despenalitze l'avortament, ja que ha de ser un dret i no un delicte, i la dona que avorta no és cap criminal. Volem que l'avortament siga lliure i gratuït, ja que es tracta d'un tema de la sanitat pública, i que es regule l'objecció de consciència practicada pel personal, ja que es dóna prioritat a la consciència del professional sanitari abans que l'assitència sanitària a la dona. Volem que la informació siga la millor eina per a la prevenció: és necessari incloure a tots els nivells una educació afectivosexual que garantitze unes relacions sexuals i afectives igualitàries, menys violentes i segures.
No aconseguiran que fem ni un pas enrere. No permetrem que cap altra persona excepte nosaltres mateixa decidisca quan i com volem ser mares, ni que ens retallen encara més els nostres drets. Seguirem lluitant i sortint als carrers per protegir els nostres drets sexuals i reproductius, i, en última instància, per protegir el nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos i les nostres vides.
Durant anys, a les dones se'ns ha negat el dret a avortar. Amb la llei de l'avortament del 2010, encara que no del tot satisfactòria, podíem avortar lliurement dins de les primeres 14 setmanes, i ara, amb la proposta de regulació de l'avortament presentada el passat 20 de desembre per Gallardón es pretén que tornem 30 anys enrere. Aquesta contra-reforma restringeix encara més la llei de supòsits del 1985, ja que només contempla l'avortament si existeix perill per a la salut física o psíquica de la mare i si ha sigut violada, prèvia denúncia, dins de les primeres 12 setmanes. L'avortament per malformació del fetus només es pot dur a terme si aquesta és molt greu.
Aquesta és la proposta de regulació, tan conservadora, polèmica i retrògada que en el si del PP hi han que s'han desmarcat, com Jose Antonio Monago, el qual ha dit que "ningú pot obligar ningú a ser mare". D'altra banda, Esperanza Aguirre afirma que l'avortament "és un fracàs de totes les dones, i no un dret". El que sí és un fracàs es que a les dones se'ns prohibisca decidir sobre el nostre propi cos, i, en última instància, que ens neguen la nostra autonomia i llibertat per a decidir el que volem fer amb les nostres vides.
I quines conseqüències va a tindre per a les dones aquesta llei? En no poder avortar lliure, gratuïtament i amb seguretat, augmentaran els casos d'avortaments clandestins fent perillar la vida de les dones que han decidit avortar, siguen quins siguen els seus motius (canvis en les seues condicions de vida, en les seues relacions afectives, situació econòmica...), i en conseqüència, fent augmentar la mortalitat femenina. O la dona haurà de recurrir als centres privats, on els costos tan elevats impossibilita que avorte. I no només afecta a la vida de la dona: quin futur li espera a una criatura de la qual no se'n pot fer càrrec i no pot proporcionar-li una vida digna?
Aquesta mesura derivada dels interessos dels sectors més ultraconservadors i catòlics del govern no fan altra cosa que imposar el nucli familiar tradicional (pare, mare i fills), on el paper de la dona es limita a ser mare i cuidar de la llar, perpetuant d'aquesta manera el sistema patriarcal, brutalment exclusiu i desigual amb els drets de la dona.
Volem que es reconeguen i es facen efectius els nostres drets sexuals i reproductius, ja que ninguna altra persona millor que nosaltres sabem si podem assumir una maternitat en un moment concret de les nostres vides. Volem que es despenalitze l'avortament, ja que ha de ser un dret i no un delicte, i la dona que avorta no és cap criminal. Volem que l'avortament siga lliure i gratuït, ja que es tracta d'un tema de la sanitat pública, i que es regule l'objecció de consciència practicada pel personal, ja que es dóna prioritat a la consciència del professional sanitari abans que l'assitència sanitària a la dona. Volem que la informació siga la millor eina per a la prevenció: és necessari incloure a tots els nivells una educació afectivosexual que garantitze unes relacions sexuals i afectives igualitàries, menys violentes i segures.
No aconseguiran que fem ni un pas enrere. No permetrem que cap altra persona excepte nosaltres mateixa decidisca quan i com volem ser mares, ni que ens retallen encara més els nostres drets. Seguirem lluitant i sortint als carrers per protegir els nostres drets sexuals i reproductius, i, en última instància, per protegir el nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos i les nostres vides.
Ariadna Torres
Secretària de la Dona de les JERPV
No a la contrareforma de la llei de l'avortament! Bàner