2016
Aprofitem el 84 aniversari de les Normes de Castelló per exigir una major implicació de les institucions en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania
L’any que estem a punt de deixar enrere ha estat ben nodrit de notícies relacionades amb la política lingüística, i també de les consegüents declaracions públiques dels membres del Consell. A tall d’exemple, recordem com Ximo Puig s’atrevia de negar la coneguda i històricament ressaltada pels experts situació de conflicte lingüístic que pateix la nostra llengua. Aquestes declaracions s'emmarquen en el context de la defensa d'un decret de plurilingüisme acabat d'estrenar, però que ens resulta insuficient per tal d'assolir la plena competència lingüística en l'ensenyament i la reversió d'una situació flagrant de desigualtat.
A més, es fa notable una clara manca de decisió i de valentia per tal d'afrontar dos mesures igualment fonamentals per tal de garantir els drets lingüístics: d'una banda, el requisit lingüístic per tal d'accedir a la funció pública; i d'altra, la reapertura de RTVV, així com el retorn de les emissions de la CCMA. La cautela traïdora que exerceix el Govern no es pot llegir sinó com un pas enrere en el camí cap a la dignificació de la nostra llengua, orientat a garantir la seua presència en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Fins i tot sembla que aquest mal s'encomana. Així doncs, avui sabíem que la Universitat de València no demanarà la capacitació de coneixement de valencià al cos docent de nova incorporació, sinó només al personal que aspire a aconseguir una plaça fixa. Aquesta mesura suposarà un greu perill contra el tan desitjat (i necessari) augment de la docència en valencià en les nostres universitats públiques.
En l'aniversari de l'acceptació de les Normes de Castelló, que suposava un punt clau per la unitat de la llengua i per construir una comunitat lingüística sòlida i cohesionada, la Diputació de València decideix atorgar més dinar a una entitat secessionista com és Lo Rat Penat que a Escola Valenciana, una associació clau en la defensa dels drets lingüístics. Això, com a mínim, és símptoma que, sota el govern del canvi, hi ha poc canvi a esperar.
Nosaltres, comptat i debatut, seguirem fent de la qüestió lingüística un dels pilars de la nostra activitat política. És el fil que ens cus com a societat, el pont que ens uneix als altres territoris dels Països Catalans. La llengua és la nostra manera de projectar-nos cap al futur, i és cosa nostra de defensar-la.
- Miquel Iruela López
- Secretari de comunicació i discurs
- 25/12/2024 Benicarló
- t: @@Miquel_Iruela
- b: