ACTUALITAT: OPINIONS

A estes altures, el procés sobiranista català sembla ja quelcom imparable. El que la premsa espanyola acostuma a qualificar com un “órdago” o un “desafío” ja fa temps que ha pres el caire d’un camí encetat i cert que no admet marxa enrere. El fet que Catalunya esdevingués un Estat independent i que comptés, així doncs, amb eines d’Estat per a la gestió dels seus recursos tindria un impacte immediat i evidentíssim, tant al propi Principat com a l’Estat espanyol; i dins d’Espanya, la sotragada seria especialment notable al País Valencià.

La principal conseqüència de tot això seria que el País Valencià disposaria de dos models entre els quals poder triar per a encarar el futur: en primer lloc, el model d’ofrena de noves glòries que no ha sigut sinó el saqueig constant que hem patit els valencians durant tants i tants anys; en segon lloc, el model de Catalunya, que tots nosaltres (conversos i convençuts de llarg) considerem l’únic camí possible cap a la prosperitat. Aquesta última opció obriria la via cap a la recuperació de la identitat valenciana, el desacomplexament i la reivindicació del País Valencià com alguna cosa que ultrapassa de llarg i amb tot el dret l’estatus de regió, i l’apropament a la mentalitat catalana, molt més propera a nosaltres que l’alienació espanyola que ens han imposat.

Això comportarà que els sectors que encara es doldran de la pèrdua de Catalunya centraran els seus esforços a interceptar i extingir qualsevol eco del procés sobiranista que sonés a casa nostra. Es veuran reforçats en paral·lel, doncs, els valors del valencianisme i la mitologia de l’anticatalanisme, i tant per a fomentar el primer com per a aplacar el segon, seran imprescindibles la unió i organització del valencianisme polític sota l’objectiu d’assolir la república al País Valencià. És per això que els valencians hem de participar, en la manera que puguem, del camí cap al 9-N i de tot el que vindrà després; i així ha de ser si és que volem fer-lo nostre.