ACTUALITAT: NOTÍCIES

Aquest passat dissabte 17 de febrer les JERC (les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) van reunir el seu Consell Nacional a Vilafranca del Penedès. Després d'un llarg ordre del dia i per tal de clausurar l'assemblea, la mesa del Consell va donar pas perquè les JERC amfitriones, les del Penedès, fessin una petita exposició sobre la vegueria pròpia i també sobre el CIM de Banyeres-l'Arboç. Per tant, el president del Consell Nacional va donar el torn de paraula al portaveu de l'Alt Penedès i conseller, Pol Pagès. Pagès va fer una breu repàs històric i va fer palesa la unitat administrativa tradicional de què ha gaudit sempre el territori, fins que el 1833 Madrid va dividir-lo entre les províncies de Barcelona i Tarragona. Un segle després la Generalitat republicana de Lluís Companys restituí aquesta unitat però, un cop perduda la Guerra Civil, el 1939, el franquisme i l'estat monàrquic resultant d'avui en dia tornaren a imposar l'irracionalisme. Seguidament Pagès va especificar què significarà la vegueria: "Capacitat de decisió i gestió des del territori, així com una marca pròpia d'identitat i projecció exterior" i "una delegació particular de la Generalitat amb els subsegüents avantatges econòmics de ser un àmbit territorial funcional".

Aquest passat dissabte 17 de febrer les JERC (les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) van reunir el seu Consell Nacional a Vilafranca del Penedès. Després d'un llarg ordre del dia i per tal de clausurar l'assemblea, la mesa del Consell va donar pas perquè les JERC amfitriones, les del Penedès, fessin una petita exposició sobre la vegueria pròpia i també sobre el CIM de Banyeres-l'Arboç. Per tant, el president del Consell Nacional va donar el torn de paraula al portaveu de l'Alt Penedès i conseller, Pol Pagès.

El portaveu va afirmar als presents que mentre a l'Alt Penedès les JERC han fet posicionar tota l'organització nacional a favor de la vegueria (en el Consell Nacional de Terrassa el 30 de setembre) i han contribuït decisivament per convèncer Esquerra, el PSC (Partit Socialista de Catalunya) i IC-V (coalició Iniciativa per Catalunya–Verds) en el primer cas s'hi oposen frontalment i en el segon no es volen pronunciar. A més a més va recordar, tot i que més moderadament, que CiU (coalició Convergència i Unió) ha vinculat el seu sí a la vegueria a la posició afirmativa del PSC. La setmana passada el conseller de Governació i secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, va fer públiques les conclusions d'un informe que avalaven la viabilitat econòmica d'aquesta vuitena vegueria.

Pel que fa al CIM (el Centre Integral de Mercaderies) que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, vol instal·lar entre les poblacions penedesenques de Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume dels Domenys, Pol Pagès va manifestar que un projecte que ha d'ocupar la superfície de 250 camps de futbol i un transport de 10.000 vehicles diaris per aquestes poblacions no interessa gens a la comarca. Segons Pagès no resultarà sostenible a causa de la falta d'aigua de la zona, la contaminació que aportarà i els pocs llocs de treball que generarà.

La resta del Consell Nacional es va desenvolupar sense novetats segons l'ordre del dia rutinari d'aquestes assemblees. El portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, va exposar el seu informe de l'activitat política dels tres últims mesos, de la qual destacava l'enfortiment dels llaços de solidaritat amb les organitzacions juvenils independentistes d'Euskal Herria: Segi i Jarrai. També es donà l'avinentesa que s'havien d'escollir dos càrrecs interns: per a la secretaria nacional de la Dona es va aprovar la candidatura d'Anna Teixidor; i Gemma Lago com a portaveu de la comissió de Política Internacional. L'últim punt de l'ordre del dia fou l'exposició de la Vegueria i del CIM.

El Consell Nacional és aquell òrgan de decisió, superior a l'executiva d'una organització política, que es reuneix periòdicament cada dos o tres mesos per ratificar o censurar l'acció de la direcció nacional. Per sobre d'ell només hi ha el màxim òrgan de decisió, que és el Congrés del partit, en aquest cas de les joventuts, que en general es reuneix cada quatre o cinc anys. La política diària d'aquestes organitzacions, doncs, la duen les direccions o executives nacionals.