2013
El diputat d’ERC a Madrid constata que a Espanya el debat per la plurinacionalitat de l’estat està més que perdut i que és impossible qualsevol pacte amb el Govern espanyol
Les JERC de Vilanova i la Geltrú van concloure la setmana de denúncies a la monarquia espanyola amb una xerrada amb el diputat al Congrés Joan Tardà al foment vilanoví. El diputat al congrés no només va denunciar la corrupció i el malbaratament de la monarquia espanyola sinó que també va fer un anàlisi global de la crisi i de les relacions Catalunya-Espanya.
Nil Baños, portaveu de les JERC Vilanova, va començar l'acte recordant els resultats de les eleccions de 82 anys enrere, uns resultats favorables per ERC que van permetre a Francesc Macià proclamar la República Catalana. Fent un petit repàs històric va arribar a l'actualitat, i va començar la crítica cap a la monarquia esmentant dades com la gran part del pressupost que està dedicat a la Casa Reial. Tampoc va deixar d'esmentar Iñaki Urdangarin i els fets de corrupció que l'envolten. Va dir que des de les JERC es demana “una llei de transparència real, perquè, durant el poc temps que ens queda a Espanya, esperem, sapiguem amb detall amb què es gasten els diners que encara paguem”
Joan Tardà va començar fent una crítica ferotge al capitalisme “Heu vist mai algun banquer suïcidar-se? Però sí que hem vist gent que ho ha fet quan estava apunt de ser desnonada” en relació als múltiples suïcidis de persones que anaven a ser desnonades últimament. Va denunciar que “el capitalisme està dissenyant com serà la societat post-crisi. L’Europa del Sud per treballar barat” i la pèrdua de drets socials en que s’ha vista arrossegada la nostre societat “per culpa dels especuladors” posant l’exemple de la pujada del preu dels aliments al 2009 degut a l’especulació d’aquets últims. “És igual si a l’Àfrica es moren de gana”.
Joan Tardà va fer un clar esment en l’espoli fiscal és espoli social. Es impossible d’avançar sense resoldre aquest tema. L’status quo autonomista ja no dóna per més. La República Catalana no serà el paradís però així només podrem parar el cop” Tardà va recordar que “el procés no té retorn” i va denunciar en particular “els 50 milions d’euros diaris en despesa militar de l’Estat Espanyol que van a parar als lobbys de l’armament”.
També va remarcar la necessitat d’una nova República Catalana per fer-la millor que l’Espanyola amb un article a la Constitució Republicana que “garanteixi la renta bàsica universal”, com una pòlissa d’assegurança per lluitar “per l’exclusió de la pobresa en la nostre societat”. “La nova República ha de fer un gir a l’esquerra. Si volem ser fidels als valors republicans, que les futures generacions no ens hagin de retreure res” afirmava Tardà. Tardà va fer un esment a Convergència i a la situació actual exigint “al President Mas que es planti i no accepti les retallades imposades des de Madrid”.
Tardà tornava a recordar la lluita pels drets lingüístics que exerceixen al Congrés dels diputats i com l’antic president del congrés, el socialista Manuel Marín ja l’havia expulsat per parlar català i lluitar per un Congrés plurilingüe, 6 o 7 vegades. Entrant en el tema monàrquic, Tardà va ser contundent i va deixar alguna frase com “Al rei d’Espanya que el bombin” tot recordant que al 2004 va demanar un recurs d’empara al Tribunal Europeu dels drets humans per la impossibilitat de fer preguntes al Congrés sobre la corrupció del Rei , afirmant que “opacitat més privilegis és corrupció”. Joan Tardà va afirmar que a Espanya encara es fan la pregunta incorrecta “Juan Carlos o Felipe? ” i que la pregunta hauria de ser “Monarquia o Repúbliques?” ja que “les intencions de l’esquerra espanyola no són més que les d’apartar Juan Carlos per posar el seu fill Felipe quan el problema no és de corrupció sí, corrupció no, sinó que és de legitimitat sí, legitimitat no” afirmant que “els catalans només respondrem davant la legitimitat d’abans del cop d’Estat del 1936”. Tardà va recordar el president Macià amb la proclamació de la República Catalana en solidaritat amb les Repúbliques Ibèriques i amb la intenció que “ben aviat nosaltres també podrem dir als nostres fills: aquí teniu la República”.
