2020
Si a tot plegat li sumem les classes virtuals, la reducció de pràctica esportiva, el tancament dels serveis d’oci, la limitació horària i la falta d’interacció social, tenim un escenari terrorífic pel benestar emocional del jovent. No ens podem permetre tornar a abandonar les noves generacions davant d’una nova crisi.
La salut mental és i ha estat sempre un etern debat que mai s’ha aprofundit com mereix i requereix, fins ara. El confinament ha fet estralls en la salut mental de milions de persones que han vist modificats els seus hàbits, i de retruc, moltíssimes persones i organismes han vist per primera vegada una realitat que desconeixien o ignoraven.
En el darrer any la situació de pandèmia ha fet que moltes persones requereixin atenció d’aquest estil. Per contextualitzar, una cosa greu com és l’estrès posttraumàtic s’ha triplicat durant el confinament, segons dades de la Federació de Salut Mental de Catalunya. Tot i això, les situacions d’estrès greu només són la punta de l’iceberg. Hi ha indicadors previs que ja adverteixen quan la cosa no rutlla del tot bé, i per això entitats i diversos organismes han estat treballant en decàlegs i recomanacions d’hàbits per a la població per tal d’evitar i cuidar la salut mental.
Com sol passar en aquest tipus de problemàtiques, una de les franges més afectades és la del jovent. Segons la mateixa Federació, el 50% dels problemes sorgeixen abans dels 14 anys, i el 75% abans dels 25. Si a tot plegat li sumem les classes virtuals, la reducció de pràctica esportiva, el tancament dels serveis d’oci, la limitació horària i la falta d’interacció social, tenim un escenari terrorífic pel benestar emocional del jovent. I com a societat democràtica i avançada, no ens podem permetre que el fet de poder accedir al psicòleg freqüentment sigui un privilegi. Hi ha professionals a la sanitat pública, sí, però l'espera i la reduïda plantilla ho converteixen pràcticament en una loteria.
El debat està obert, i les dades són públiques. Ara, però, cal una actuació urgent de les administracions que són les que tenen una capacitat més gran d’incidència en la vida dels ciutadans. Cal una voluntat inequívoca per capgirar aquesta situació, ja que malauradament, no ens podem permetre tornar a abandonar les noves generacions davant d’una nova crisi.
