2006
L’acte, al qual han assistit prop de 400 persones, majoritàriament universitàries, així com nombrosos mitjans de comunicació, ha anat enfocat al dret d’autodeterminació dels pobles i al procés de construcció europea amb nacions lliures al seu interior. Pere Aragonès ha anat fent la presentació de l’acte, seguit de Joan Puigcercós, que ha basat bona part de la seva intervenció en la situació de Montenegro, de la qual ha dit que "fins ara no hi havia dins el marc de la Unió Europea unes regles clares de lloc per a l’autodeterminació, i Montenegro les ha posat". Posteriorment ha parlat Gerry Adams, intervenció que els menys dotats en anglès han pogut seguir a través de la traducció simultània que ha posat l'organització de l’acte. Adams, després de fer una profunda anàlisi històrica de la situació irlandesa i el seu present, ha dit "desitjo a Catalunya i als meus amics d'Esquerra el millor", i que està convençut que els Països Catalans arribaran a ser algun dia independents, així com que està segur que Irlanda arribarà a ser un sol estat unificat i independent tot ell, i que dir NO ara és el primer pas cap a l’autodeterminació.
Carod-Rovira ha tancat l’acte explicant els profunds vincles de germanors històrics entre Catalunya i Irlanda, i ha explicat que després d’una victòria del NO, caldria retornar a tots els partits catalans al punt de màxim consens, l’Estatut del 30-S, i presentar-lo de nou, i que això aclariria per fi fins on vol arribar l’Estat espanyol, a més de representar la primera plantada a Espanya en no acceptar la seva autoritat.
Al llarg de l’acte s’ha explicat quins són els punts dèbils de l’Estatut i les seves trampes legals, sobretot en finançament, ja que la Catalunya social no millorarà sense més diners, i que el NO hauria de ser l’opció de les classes populars. {mosimage}
Carod ha tancat l’acte demanant el vot i dient "no deixeu que ningú es determini per vosaltres".