2011
Un nou 8 de març s’esdevé i tornem a recordar-nos, almenys un dia a l’any, que les dones segueixen essent un grup social oprimit. La tan nombrada paritat és tan sols uns fal·làcia establerta per un establishment, comú arreu del món, que en essència no cerca replantejar els seus fonaments sinó perllongar certs usos que continuen la realitat històrica de discriminació i menyspreu de les dones com a col·lectiu.
En aquesta discriminació, en què es basa la reivindicació que avui celebrem, hi incloem des dels usos lingüístics (l’ús exclusiu del masculí per al·ludir homes i dones al torn, eminentment) fins a les discriminacions en l’àmbit laboral, un espai en el que cal incidir especialment en la consecució de la plena igualtat de la dona.
En qualsevol cas, i tal vegada de manera més palesa en la nostra realitat quotidiana, cal parlar del fenomen de la pressió estètica i la necessitat que la nostra societat, que s’hauria de mostrar madura i moderna, la combatés: les grans multinacionals de la moda, el cinema i els mitjans de comunicació han imposat un model de dona perfecta concebuda gairebé de manera exclusiva com una nina la funció de la qual és encisar els homes. Aquest model, per totes i tots és sabut, imposa un patró estètic establert que tan sols cerca plaure l’home i que, al torn, vexa la dona, que és concebuda merament com un objecte de gaudi per al seu sexe oposat.
Al capdavall però, el 8 de març no celebrem una diada en què el feminisme enalteix la dona per damunt de l’home, és a dir, que en busqui establir la seva supremacia, sinó que el que hom reivindica és la lluita contra el patriarcat, la lluita contra la supremacia, aquesta sí, de l’home i de la societat fal·locèntrica, la lluita vers el fet que allò que ateny l’home i els seus interessos sempre depassi i s’imposi per damunt dels de la dona, que, cal dir, és relegada a un segon terme d’importància pràcticament sense excepció.
Cal dir-ho tot, però, hem avançat amb el pas dels segles, però la reivindicació continua plenament vigent. És per això que, enguany també, totes avancem cap a la plena sobirania, tant nacional com col·lectiva!
