< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

15.10
2008
Uriel Bertran ens fa cinc cèntims sobre la seva visió del finançament entre d'altres temes

En les jornades que JERC-BDN va organitzar contra la hispanitat, és van poder debatir a fons diversos temes d’interès per als catalans, el finançament com a el més destacat, i amb el Diputat al Parlament de Catalunya per ERC. En aquesta trobada en que van assistir una vintena de nous participants, desvinculats de la política, es va desenvolupar un col·loqui obert on Bertran va anar desglossant quina era ara mateix la situació de Catalunya, la crisis econòmica, el finançament  i l’estat d’Esquerra. Tot aquest debat es va fer amb una clara vocació de fer participar als assistents que van poder formular totes les seves preguntes amb total llibertat i sense traves, de forma directe i buscant reflectir quines són les inquietuds del nostre país.

 

Enfonsar un Banc és gratis

En primer lloc, Uriel Bertran va parlat de la crisis econòmica per destacar la vessant més social, i els efectes més nocius per la vida quotidiana de la gent. Rebutjant categòricament  un visió sensacionalista de la crisis que ens ven la prensa, Uriel recordà que la crisis de liquiditat financera ha sorgit per la avarícia d’uns gestors als que ara salvem nosaltres. Alhora de la veritat qui pagarà la crisis seran les classes populars i famílies que veuran com creix el seu endeutament, perdent la feina i la inflació es dispara. Paral·lelament, a Catalunya s’hi afegeix una crisi del model productiu que ens impedeix afrontar amb garanties la crisis. També cal recordar que la crisis d’aquest model d’economia negligent durarà anys i només un canvi real i amb benefici de la societat, donarà una sortida satisfactòria.

 

Reptes per a Catalunya

Altre dels temes parlats en la xerrada va ser el del model de finançament de Catalunya. Es comentà la necessitat de trobar un sistema que sigui just i adequat per a la nació ja que sense la capacitat econòmica necessària per superar els reptes Catalunya pot trobar-se en un estat de recessió. L’actual asfixia nacional, i l’opressió econòmica de l’estat espanyol impedeix apostar per sectors d’alt valor afegit i tenir al costat una inversió pública que sostingui la nostra societat. Catalunya, segons Bertran, s’afronta a una política estatal que vol convertir Madrid en l’únic centre de poder, tan polític com econòmic. L’estat busca totes les vies per convertir Madrid en un punt neuràlgic de l’economia evitant sempre Barcelona i el Mediterrani; i davant d’aquesta tessitura, ens pertoca a nosaltres la lluita per evitar caure en una decadència que convertirà el nostre país en mediocre perifèria i traurà el futur a la nostra joventut.

 

Debat intern a ERC

També vam comentar la importància que està tenint el debat intern en el sí de la formació republicana que és la única que està afrontant la crisis política que tothom veu i que les altres formacions amaguen. Afirmà què Esquerra és el partit viu, obert i participatiu que qualsevol democràcia necessita, i quan la gent esmenta que hi ha mals polítics, Esquerra afronta aquest repte amb valentia sense mirar cap una altre banda o culpabilitzar als altres, perquè la crisis política la tenim tots. Esquerra no lluita pel poder, sinó per aconseguir un canvi social on la sobirania del poble català sigui l’instrument per resoldre els nostres problemes. A ERC, el debat és sobre idees, sobre reptes i sobre respostes mentre que d’altres tanquen files entorn a les quotes i reparticions de poder. Uriel Bertran aposta perquè ERC debati i arribi al consens per tornar a la militància la confiança al partit. Necessitem aclarir-nos de què volem i cohesionar-nos entorn a uns objectius que engresquin a la societat catalana que si es troba perplexa és per aquells polítics que la van enganyar.

 

 

Com a conclusió, Uriel Bertran va fer arribar un missatge d’esperança i il·lusió per tal de superar les dificultats que tenim avui dia.

-Només amb ànims podrem construir un futur per a la nostra nació-.

També s’exposà que és necessari crear uns mitjans de comunicació propis que puguin superar l’eix de disputa esquerra-dreta espanyola que tan ens ofega, per fer palès que la únic camí per afrontar els problemes socials de Catalunya és l’eix Sobirania-Autonomia que tantes vegades és obviat. Finalment, cal tenir present que Catalunya només afrontarà la crisis amb garanties i aprofitarà la seua lliçó se aconsegueix un estat propi.

 

JERC-BDN