ACTUALITAT: OPINIONS

Adriana Torroella Cosecretària local de Comuncació

NO perquè, després de conèixer-se la detenció de l'Ana Julia QUEZADA -pressumpta autora de la mort d'en Gabriel-, les xarxes socials s'han omplert de comentaris racistes i misògins: els quals, lluny de carregar contra uns fets condemnables, s'han centrat en la racialització, el gènere i la condició de migrant de l'Ana Julia. NO perquè, la nit del 14 de març, Marielle FRANCO -activista afrofeminista, regidora d'esquerres i defensora dels Drets Humans- va ser silenciada a trets per la seva lluita contra el racisme, el masclisme i l'abús policial a Rio de Janeiro. NO perquè no ens cal anar fins a…

Adriana Torroella Cosecretària local de Comuncació

Abans de seguir, però, deixeu-me aclarir que no estic en contra de cap acció feminista que defensi els Drets Humans de la dona, i de qualsevol persona –és encara més obvi que les recolzo fermament–; simplement, aprofito que el cas de “La Manada” ha tornat a remoure consciències (o, si més no, persones), per plantejar: quants de vosaltres us heu parat, realment, a fer un anàlisi crític i profund de la qüestió? Les violacions i els feminicidis són l’últim esglaó –i el més visible– d’una violència i una ignorància que, si no es combaten, se n’és còmplice directament. Per això,…

Adriana Torroella

Com a noia nascuda a Madagascar, podria parlar directament de què significa ser dona i negra a Catalunya (perquè sí, gent, l’heteropatriarcat i l’etnocentrisme segueixen sent realitats estructurals en la nostra societat que discriminen simbòlicament col·lectius minoritaris)... Però, donat el dia que és avui, i que aquest és el meu primer article sobre afrofeminisme, prefereixo començar publicant petits detalls sobre aquest “altre tipus” de feminisme. Un ““altre tipus” de feminisme” perquè, quan es parla d’igualtat de gènere, només parla El Feminisme blanc, occidental, normatiu, acadèmic i urbanita, i, les poques vegades que es menciona el "feminisme de colors", és en…

Aritz Bel Portaveu Local

Seria un fet aïllat si no fos perquè alguns hem hagut de créixer envoltats d'aquest panorama.   Qui nega l'existència del racisme a Badalona, sota l'empara del "jo no sóc racista, però...", se'n riu d'aquelles persones que estem macabrament acostumades a veure o escoltar actituds racistes, masclistes, homòfobes i, en general,  discriminatòries, als nostres barris. Se'n riuen d'aquelles persones que llegeixen diàriament els comentaris discriminatoris a segons quins grups i pàgines de les xarxes socials. Se'n riuen d'aquelles i aquells que sabem que el PP fomenta el feixisme  institucional, perquè ho hem vist fer a la porta de casa. Se'n…

Aritz Bel Portaveu Local

Aquell reduït grup tenia com a únic objectiu fer tornar a Espanya al passat feixista del qual intentava sortir. Els mitjans emprats no podien ser altres que els que s'han d'esperar d'uns feixistes de primera. Aquell cop però, la força no va servir per passar per sobre de la democràcia. La forta oposició de la ciutadania va ser un factor clau perquè el cop fracassés. Però, per què parlem d'uns fets fallits que van succeir fa 34 anys? Segurament parlar del 23-F ens serveix per recordar que la transició no va ser, ni molt menys, modèlica. Però encara hi ha…

Oriol Rius Ayra Conseller Nacional

Portem els darrers anys d'aquest govern de bombo i plateret sense polítiques de joventut, heretant un fallit Pla Local de Joventut 2009-2011, prorrogat fins a nou avís i ja ens trobem a desembre del 2014, a 6 mesos de les eleccions municipals, resumint: 3 anys que no han servit per a res, no han servit per a donar solucions als problemes reals del jovent badaloní llevat d'algunes fires, que precisament, d'acció política en tenen ben poc.   Que ningú interpreti aquest post com l'enèsima vegada – malauradament – que un jove repeteix les mateixes paraules, però sembla que cal dir-ho…

Lola Martínez Sala

Diumenge vaig passar-me 12 hores en una mesa, i segurament ho recordaré tota la vida. El 9 de novembre de 2014 passarà al record de molts com un dia senzillament sensacional. Quina emoció, quina il·lusió, quanta gent diferent, en família, amb els amics. Fotos, fotos i més fotos, les xarxes socials n’anaven plenes. L’ambient sobretot festiu, però també molt emotiu. Les imatges d’avis i àvies emocionats - i els seus fills i néts emocionats de l’emoció-, votant pels qui han deixat enrere es van repetir a gairebé cada mesa del país. I l’entusiasme dels joves de 16 anys, que van…