ACTUALITAT: OPINIONS

NO perquè, la nit del 14 de març, Marielle FRANCO -activista afrofeminista, regidora d'esquerres i defensora dels Drets Humans- va ser silenciada a trets per la seva lluita contra el racisme, el masclisme i l'abús policial a Rio de Janeiro.

NO perquè no ens cal anar fins a Brasil per trobar un altre cas recent de racisme institucional: l'endemà, la tarda del 15, Mame MBAYE va morir a Lavapiés (Madrid) mentre intentava salvar, de la policia, la manta que l'havia ajudat a sobreviure durant 12 anys.

Per això avui escric: perquè la llista no s'acaba!

A Catalunya mateix, són tantes les conductes racistes que no denunciem perquè ja acceptem que seran ignorades o, directament, no les tenim ni identificades...

La racialització és una realitat evident, present en tots els àmbits de la vida i, sobretot, en l'imaginari col·lectiu que, avalat per les fronteres i la Llei d'Estrangeria, deshumanitza les persones no-blanques i ens relega a una posició d'inferioritat.

Dir “Jo no veig colors, sinó persones” -per molt tolerant que soni- és una manera d'invisibilitzar el racisme (i vull recordar que callar en situacions d'injustícia és deixar que guanyi l'agressor)! Segurament, aquesta frase sigui dita des del privilegi etnocèntric, perquè en la societat occidental EL COLOR DE PELL SÍ QUE IMPORTA.

Per això: el meu color de pell és resistència, és lluita!!! I si la teva lluita és interseccional, no pots negar que sóc negra; és més, vull que un dia puguis dir-ho sense embuts: que el que ofèn no és el color, sinó l'estigma que hi ha darrere.

Antiracista sempre.