ACTUALITAT: OPINIONS

Erwin Schrödinger, premi Nobel del Física l'any 1933, va publicar un experiment mental, el famós Gat d'Schrödinger, en el que explicava - en unes condicions concretes- que no es podia determinar si un gat, tancat dins una caixa, estava viu o mort fins a obrir-la. No patiu més, no parlaré de mecànica quàntica, però atrevint-me a establir un paral·lelisme amb Badalona, podríem dir que les polítiques de joventut – el gat- d'aquesta ciutat – la caixa- estan en el mateix punt, no sabem si estan vives o mortes, no sabem sobre què es regeix l'actual regidor de joventut, i no es tracta pas d'un problema quàntic com en parlava Schrödinger.

Portem els darrers anys d'aquest govern de bombo i plateret sense polítiques de joventut, heretant un fallit Pla Local de Joventut 2009-2011, prorrogat fins a nou avís i ja ens trobem a desembre del 2014, a 6 mesos de les eleccions municipals, resumint: 3 anys que no han servit per a res, no han servit per a donar solucions als problemes reals del jovent badaloní llevat d'algunes fires, que precisament, d'acció política en tenen ben poc.

 

Que ningú interpreti aquest post com l'enèsima vegada – malauradament – que un jove repeteix les mateixes paraules, però sembla que cal dir-ho més sovint als governants d'aquesta ciutat perquè no ho recorden: Catalunya va tancar el segon trimestre del 2014 amb una taxa de desocupació entre els joves de 16 a 29 anys del 33,9% - un total de 222.500 joves - i a més el 51,4% de les persones joves aturades fa un any o més que es troben en aquesta situació; l'informe Joves Estudiants Sobradament Preparats (JESP) d'Avalot situa que l’augment de joves residents a l’estranger respecte el 2012 ha estat de 4.663 persones (augment del 10,14%) i la taxa d'emancipació domiciliar del 2014 de joves entre 16 i 29 anys és del 25,4%, a nivells del 2003.
 

Una ciutat com Badalona no es pot permetre el luxe de no tenir polítiques de joventut per combatre aquestes taxes. I el que cal són polítiques d'ocupació juvenil actives per part de l'administració local i ara per ara aquestes estan regides per un PLJ desfasat o per la improvisació i, sincerament, no sé que fa més por!

 

Però a més cal recordar que les polítiques de joventut actuals tampoc reconeixen les entitats juvenils com el que són, organitzacions que vertebren el territori, el treballen i fomenten la participació i l'esperit crític entre els infants i joves de la ciutat, en definitiva construeixen ciutadans. Per citar alguns exemples, tenim que l'actual govern popular te en stand by els casals de joves i a la vegada ha privatitzat els serveis que aquests oferien anteriorment; també i ja com a herència política segueix sense donar el reconeixement que li pertoca al Consell de la Joventut de Badalona, sense dotar-lo d'un conveni per a poder desenvolupar les seves activitats i actuar com a interlocutor entre l'administració local i el jovent o sense cedir un espai útil com ha reclamat històricament.

 

I així podríem estar parlant hores de participació, cultura, esport, salut, oci i d'altres àmbits on haurien d'incidir les polítiques juvenils d'aquesta ciutat, però com que el temps és or, és millor dedicar-lo a combatre les no-polítiques de joventut des de l'associacionisme juvenil i la política i deixar d'explicar les misèries d'un govern, que enlloc de vendre fum, esperem que acabi en fum.