ACTUALITAT: OPINIONS

Abans de seguir, però, deixeu-me aclarir que no estic en contra de cap acció feminista que defensi els Drets Humans de la dona, i de qualsevol persona –és encara més obvi que les recolzo fermament–; simplement, aprofito que el cas de “La Manada” ha tornat a remoure consciències (o, si més no, persones), per plantejar: quants de vosaltres us heu parat, realment, a fer un anàlisi crític i profund de la qüestió? Les violacions i els feminicidis són l’últim esglaó –i el més visible– d’una violència i una ignorància que, si no es combaten, se n’és còmplice directament.

Per això, a continuació, no facilitaré eines perquè les noies puguem “ser valentes”; sinó resumiré la importància de treballar la prevenció des del feminisme inclusiu i dialògic. Molt resumidament, 3 línies bàsiques per prevenir la violència de gènere són:

1. Les RELACIONS IGUALITÀRIES: Dotant d’atractiu les noves masculinitats, aquelles que trenquen amb el model sexista de la masculinitat hegemònica i fomenten actituds que van des de la no-agressivitat fins a la corresponsabilitat;

2. la LLIBERTAT SEXUAL: Decidint lliurement l'opció sexual que cada persona desitgi (relació de parella o de no-parella, estar amb una o amb diverses persones, dir sí a algunes i no a altres...), decidint què signifiquen el i el sense crítiques posteriors!

3. i la SOLIDARITAT FEMENINA (SORORITAT): Establint llaços profunds i transformadors entre totes nosaltres, essent capaces de teixir una xarxa forta de dones i aliats del feminisme que ajudin a vèncer la por i a trencar el silenci, que recolzin sempre la víctima i rebutgin sempre l’agressor.

La prevenció de qualsevol tipus de violència cal dur-la a terme de forma subtil, profunda i transversal. Massa sovint ens desesperem perquè no trobem solucions immediates que acabin “al 100%” amb els problemes socials... Com si eliminar els sistemes i les conseqüències d’una societat androcentrista i heteropatriarcal, que predomina i subordina des de fa segles, es pogués fer en només un any!

De fet, segurament, el Canvi pel que lluitem avui en dia ja no el veuran les nostres àvies ni mares... i, qui sap, ni si nosaltres?... Per això és essencial reviure, entre les generacions joves, la memòria d’una llarga història de resistència, i seguir lluitant per la politització de la Transformació Social positiva!!!

Dedicat a: “les oblidades, les silenciades,

anònimes, les que no són escoltades, (...)

a les que callen les veus

les quotidianes que ningú veu.” (Pupil·les, 2017)