2018
El Jovent Republicà hi som i hi serem, som la llavor republicana, la punta del llança dels i les joves organitzades, que defensen els seus ideals i lluiten per la construcció d’una nova República Catalana social, feminista i lliure. Avui un any després del primer d’octubre podem dir que no ho oblidem i que tampoc perdonarem a l’Estat Espanyol la seva repressió. Ens toca seguir i persistir fins a la victòria!
Un còctel revulsiu d’emocions són les que m’envaeixen quan recordo el primer d’Octubre de l’any passat. Veníem d’uns dies intensos, el 20-S davant la conselleria d’Economia amb la detenció d’alts càrrecs o la temptativa de convocar eleccions del president Puigdemont i la reacció estudiantil immediata. Arribàvem al dia del Referèndum amb un ambient de reivindicació democràtica imponent i amb intenció de defensar-lo pacíficament fins al final.
Eren quarts de cinc del matí i els que no s’havien quedat a dormir s’aplegaven davant dels col·legis electorals, aquell dia totes els pobles i ciutats de Catalunya es van aixecar ben d’hora i amb més determinació que mai. Tocava defensar aquelles urnes com l’expressió de llibertat que representen, tocava prendre els carrers i cridar ben fort que aquesta onada era, i és, imparable. I sí, van enviar antiavalots, i van carregar i això els retracta, mostra l’estat demofòbic que és Espanya, mostra la violència repressiva i la por que tenen davant els nostres anhels de llibertat. No crec que ningú pugui mirar als ferits per defensar les urnes i dir-los-hi que ens farem enrere, ara més que mai toca seguir fent via, toca alçar-nos dempeus, espolsar-nos la pols del 155 i seguir tossudament decidits a mobilitzar-nos dia rere dia per aconseguir la República del Principat.
El Jovent Republicà hi som i hi serem, som la llavor republicana, la punta del llança dels i les joves organitzades, que defensen els seus ideals i lluiten per la construcció d’una nova República Catalana social, feminista i lliure. Avui un any després del primer d’octubre podem dir que no ho oblidem i que tampoc perdonarem a l’Estat Espanyol la seva repressió. Ens toca seguir i persistir fins a la victòria!
Càrregues 1O Menàrguens