2018
Avui, dia internacional de la salut sexual, volem reivindicar alternatives a l’amor romàntic que impera en les nostres relacions. Cada cop més gent es conscient de l’existència de l'amor romàntic i la necessitat de construir alternatives saludables, però poques reconeixem que cal encara molta feina personal i social per tal de generar alternatives que tornin a col·locar-nos a cadascuna al centre de la nostra vida (i no pas a la relació al centre de l’univers).
Hem d'entendre que les persones som éssers socials i que per tant, necessitem construir models de relacions amb altres persones. La idea de l'amor ha anat evolucionant segons els interessos del sistema econòmic predominant de cada època i depenent del model de societat que es construeix al seu voltant.
Durant la prehistòria, on la societat es dividia en clans, la idea d'amor era el lligam entre els membres del mateix clan per tal de generar una defensa del col·lectiu. Les relacions eren col·lectives i pel benefici de la comunitat.
Amb les grans conquestes romanes, la idea de l'amor corresponia a la camaraderia entre companys de guerra. Aquesta relació els permetia resistir a la hostilitat de les grans guerres.
A l'edat medieval sorgeix l'amor cortès, un dels precursors de l'amor romàntic actual, on es promovien gestes heroiques al favor dels grans feudals per la conquesta de les seves filles com a propietat. La relació comença a ser monogamica i es reprodueixen rols de gènere princep-heroi/princesa-vulnerable.
Amb la revolució industrial i la implantació del capitalisme apareix l'amor romàntic, lligat a la burgesia i al cristianisme. L’amor romàntic es consolida a tots els nivells de la societat a partir de nuclis familiars; aquesta unitat serà la nova base de producció i consum de la societat.
Amb la divisió del treball les ciutats es divideixen en espai públic, per homes i amb un reconeixement de la societat, i espai privat, per les dones i pensat per fer més suportable a l'home la supervivència en el nou món industrialitzat.
L'amor romàntic té un origen burgès, però el capitalisme va aconseguir implantar-lo a les classes populars com a únic model de sociabilització sexoafectiva possible.
Fins i tot, el capitalisme va aconseguir que la incorporació de la dona en el món productiu signifiqués mà d’obra barata i que mai abandonés la feina reproductiva (obviament sense reconèixe-la). D’aquesta manera podem afirmar que el capitalisme i el patriarcat avancen de la mà i s’apuntalen.
Parlem de relacions sexoafectives donat que molts cops pensem que responem a necessitats sexuals i el que realment busquem és una afectivitat que ens faci més suportable viure en una societat individualista i competitiva. Les relacions són molt diverses i hem de fugir de parlar només de les relacions de parella heteronormativa.
L’amor romàntic és aquest sistema de relacions sexoafectives que es basa en la reproducció de rols de gènere, aïllament de l'individu del seu entorn, unitat econòmica de producció/reproducció i consum depenent d’un cap familiar, heterocentrisme i coitocentrisme.
En resum, és un model de relació monogama i dependent que tracta d’eliminar les individualitats de cada integrant de la parella per convertir-les en una unitat familiar indisoluble i per sempre més.
És cert que aquesta idea de “amor per sempre” cada cop és més caduc, però encara queden molts mites de l’amor romàntic per trencar; els darrers moviments feministes han apostat pel poliamor com a contraposició al model actual (aquest model ens torna a posar al centre de la nostra vida i es basa en les relacions sexoafectives amb més d’una persona.
El model poliamorós, tot i trencar completament amb els esquemes de l’amor romàntic, és un sistema idealista que analitza les relacions sexoafectives sense tenir en compte el context socioeconòmic actual. El capitalisme ha construït un model laboral on ens manca temps per treballar els nostres sentiments i les nostres relacions, i ens planteja un model de relació única que ens suposa poc temps i poca cura de la relació. Per tant, el capitalisme dictamina quin és el rol que cada integrant ha de tenir i que hem de fer perquè tot això rutlli.
Es cert que igual que hem de treballar per deconstruir els rols de gènere que tant integrats tenim, també hem de treballar la sociabilització del nostre gènere.
El poliamor ens deixa un model que actualment no podem dur a la pràctica amb èxit: no podem generar una alternativa a les relacions sexoafectives sense apostat per canvis socioeconòmics que ens permetin assumir-lo. En aquest punt és on el feminisme i el capitalisme han d’avançar paral.lelament.
És vital no caure en la imposició del poliamor ni en creure que ha de representar l’única forma de socialització. Hem de respectar la fórmula de relació sexoafectiva que cadascuna pugui assumir segons les seves possibilitats immediates d’assimilació i assumir contradiccions pel camí. Per això, hem de ser conscients que no hi ha una fórmula única i màgica, sinó processos organitzats de transformació social.
En definitiva els requisits per tal de poder generar alternatives a l'amor romàntic es basen en l’accés a l’habitatge per tal de garantir la possibilitat d’emancipació de cada individu; la millora de serveis socials; la socialització de les feines reproductives; la divisió real de la feina productiva/reproductiva; reducció de jornada laboral per garantir la conciliació amb altres necessitats de sociabilització i la lluita paral·lela personal.
Un nou model no es construirà de la nit al dia, però hem de tenir clar que cal una lluita activa i organitzada per enderrocar l’estructura socioeconòmica actual i assumir que el feminisme i el capitalisme han de ser fronts de lluita inseparables.
Juntes, construïm alternatives. Acabem amb el capitalisme i el patriarcat!
