Avui fa just un any que un militant de la nostra assemblea local va patir una agressió feixista. Tal i com vam explicar en el seu moment, un grup d’individus va disparar, des d’un cotxe, un perdigó de plàstic vora l’ull del jove al crit de “Viva VOX, hijo de puta”. El jove va haver de ser atès al servei d’urgències de l’Hospital de Mataró i, posteriorment, va necessitar de la visita de professionals de l’oftalmologia.   

L’endemà de l’agressió el jove va presentar la denuncia corresponent, oferint tot mena de detalls dels atacants, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la ciutat. L’actitud covarda dels atacants es va veure agreujada per, com a mínim, 3 supòsits: la minoria d’edat del jove, la superació en número i la vinculació de l’atac a un sentiment d’odi vers les creences del noi. Això, sumat a la ràpida mediatització del cas, hauria d’haver estat motiu suficient perquè els Mossos d’Esquadra obrissin una investigació per aclarir els fets i iniciar el procés judicial corresponent vers els assaltants.  Ara bé, un any…

Avui fa just un any que un militant de la nostra assemblea local va patir una agressió feixista. Tal i com vam explicar en el seu moment, un grup d’individus va disparar, des d’un cotxe, un perdigó de plàstic vora l’ull del jove al crit de “Viva VOX, hijo de puta”. El jove va haver de ser atès al servei d’urgències de l’Hospital de Mataró i, posteriorment, va necessitar de la visita de professionals de l’oftalmologia.   

L’endemà de l’agressió el jove va presentar la denuncia corresponent, oferint tot mena de detalls dels atacants, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la ciutat. L’actitud covarda dels atacants es va veure agreujada per, com a mínim, 3 supòsits: la minoria d’edat del jove, la superació en número i la vinculació de l’atac a un sentiment d’odi vers les creences del noi. Això, sumat a la ràpida mediatització del cas, hauria d’haver estat motiu suficient perquè els Mossos d’Esquadra obrissin una investigació per aclarir els fets i iniciar el procés judicial corresponent vers els assaltants.  Ara bé, un any…

Avui fa just un any que un militant de la nostra assemblea local va patir una agressió feixista. Tal i com vam explicar en el seu moment, un grup d’individus va disparar, des d’un cotxe, un perdigó de plàstic vora l’ull del jove al crit de “Viva VOX, hijo de puta”. El jove va haver de ser atès al servei d’urgències de l’Hospital de Mataró i, posteriorment, va necessitar de la visita de professionals de l’oftalmologia. 

L’endemà de l’agressió el jove va presentar la denuncia corresponent, oferint tot mena de detalls dels atacants, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la ciutat. L’actitud covarda dels atacants es va veure agreujada per, com a mínim, 3 supòsits: la minoria d’edat del jove, la superació en número i la vinculació de l’atac a un sentiment d’odi vers les creences del noi. Això, sumat a la ràpida mediatització del cas, hauria d’haver estat motiu suficient perquè els Mossos d’Esquadra obrissin una investigació per aclarir els fets i iniciar el procés judicial corresponent vers els assaltants.  Ara bé, un any…

Després de 2 setmanes de campanya i de 3 anys de govern republicà, ara sí, ens trobem a punt de celebrar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Després de mesos de feina incansable i de 14 dies explicant-ho arreu del territori ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de decidir quin és el futur que volem pel nostre país.

Diumenge tenim dues opcions: retrocedir o seguir avançant. Nosaltres som partidaris de posar un punt i seguit a tota la feina feta, sobretot en clau juvenil. A poques hores de posar punt i final a la campanya electoral toca fer balanç. Estem davant d’unes eleccions que semblen no acabar de motivar, on molta gent es mostra apàtica. La mostra més clara és la quantitat d’indecisos que encara hi ha avui. La nostra feina ha estat la de sortir a cada plaça del Principat a explicar per què el nostre és el millor projecte (de fet, som els únics que tenim…

Estem a pocs dies de donar el tret de sortida a la campanya del 12 de maig i és el moment de començar a dibuixar quin és l' escenari en què s’emmarquen aquestes eleccions.

Ens trobem davant d’una convocatòria electoral que sembla no despertar excessiu interés i que a molta gent diu fer mandra. Davant d’això hem de donar un cop de puny sobre la taula, i és que amb aquesta actitud, ens trobarem el 13 de maig amb un escenari especialment complicat. El jovent d’aquest país no es pot permetre trobar-se amb un govern d'aquest PSC, més allunyat de les classes populars i de les reivindicacions nacionals que mai. No ens podem permetre el luxe de retrocedir en tot allò que  hem avançat.   Des de la República, Catalunya no havia tingut un…

El 26 de gener de 1641, en el marc de la Guerra dels Segadors, les tropes catalanes feien fora de Montjuïc i contundentment a les tropes hispàniques. Gairebé 300 anys després, l’any 1939 les tropes franquistes entraven a Barcelona en el que suposaria un cop definitiu a la resistència antifranquista a Catalunya. Però encara un tercer esdeveniment es va donar un 26 de gener. L’any 1979, la policia espanyola disparava contra el jove militant independentista Martí Marcó. Moriria dos dies després. 

Aquest dia és una data assenyalada al nostre calendari. Tant de temps després d’aquests diferents fets, el jovent independentista no podem deixar que res caigui en l’oblit. Això ens posa en la necessitat de tenir un dia al calendari en què recordem totes aquelles persones que ens van precedir en la nostra lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Catalans i catalanes que, amb nom propi o sense ell, ho han donat tot per fer possible allò pel que treballem dia rere dia, fins i tot la seva vida. Nosaltres no podem fer altra cosa que no sigui…

El feminisme, tot i ser una reivindicació actual, és una lluita històrica i que ha durat i evolucionat durant els últims segles. És un moviment social i polític que té per inici la Revolució Francesa, per tant, les seves arrels filosòfiques són basades en la Il·lustració. El feminisme, lluita contra tota forma de violència i abús que pateixen les dones en el sistema patriarcal pel simple fet de ser dones.

Cal veure, però, que aquesta lluita no ha estat sempre com la coneixem. Durant la primera onada feminista (de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX) la principal reivindicació va ser el dret al sufragi per poder escollir elles mateixes quins volien que fos el seu destí en la vida política. Les feministes que ens han precedit també reclamaven el dret al divorci, els drets a la propietat i a una educació igualitària. Posteriorment, veiem com el moviment avança i hi ha la segona onada feminista a la segona meitat del segle XX. Aquesta etapa es basa en la lluita contra…