2015
Fa 76 anys un milió de republicans espanyols s'exiliaven intentant fugir de les urpes del feixisme.
Avui, any 2015, Europa tanca les portes als qui intenten trobar un futur millor que el que han deixat enrere.
Milers de sirians arriben cada dia a les costes europees fugint d'al Asad, palestins escapen de les bombes d'Israel i l'Orient Mitjà és atacat per l'Estat Islàmic. Mentrestant Europa s'omple la boca discutint que fer amb "el problema dels immigrants".
Ha fet falta que un grup de persones intentés creuar l'Eurotúnel perquè les grans potències europees com Alemanya o França paressin atenció a aquest problema humanitari. La resposta d'Europa està sent contudent: Tancar les fronteres.
Hongria llença gas lacrimogen contra els "immigrants", Alemanya preten expulsar a tots aquells immigrants que no trobin feina, Espanya retira l'atenció sanitaria als immigrants sense paper.
No es pot dir més clar, Europa mira cap a una altra banda davant de les persones que fugen de la guerra.
No és senzill, el viatge que realitzen els exiliats, fugint dels conflictes bèl·lics. Sovint, són víctimes de tràfics de persones, moren en llargs viatges pel Mediterrani en pastera o quan arriben a Europa són recluïts en Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs).
Cada dia veiem com nens moren al mar, intentant creuar una frontera amb filferro espinós o asfixiats en el remolc d'un camió; però no hi veiem persones, hi veiem xifres. Com deia Eduardo Galeano, són "Los nadies": "Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata".
SOLIDARITAT AMB ELS REFUGIATS!
