Ens trobem a dia 31 de març de 2020. Aquest serà un dia més de la quarantena per a la majoria de gent, avorrida a casa seva. Pel sector sanitari, pel de l’atenció a les persones dependents i pel personal que treballa de cara al públic, serà un dia més en que es recalquen com les heroïnes que sempre han estat, son i seran. Però hi ha un col·lectiu format per persones per qui avui és un dia important. El 31 de març és el dia de la visibilitat trans, un dels col·lectiu LGTBI més discriminats, per no dir el que més.
En aquest món, sovint la discriminació i rebuig van directament relacionats amb la desinformació i la ignorància.
El Jovent Republicà, però, no permetrem que aquesta incultura i ignorància se segueixi estenent i perpetuant com ha estat passant fins ara, ja que quan això passa, el resultat és el creixement de representants d’aquests pensaments a les institucions, havent-hi actualment al Parlament, 52 diputats saturats d’ignorància, d’incultura i de discriminació. En definitiva, de feixisme.
Des de la sectorial LGTBIQ+ de Sant Joan Despí vam voler entrevistar a un component d’aquest col·lectiu, perquè ens expliqués com han de viure ells i elles aquest estil de vida binari. L’Eiden Duch Prior (@Eidndukk) és un noi trans que ens ha permès conèixer el seu testimoni de primera ma. Actualment s’hormona per deixar enrere el passat obscur que li va obligar viure el sistema ignorant i discriminador cis-heteropatriarcal i per poder ser tal com vol ser, lliure:
Cisheteronormativitat, una paraula tan llarga com perillosa per la diversitat.
Dona o home, rosa o blau, faldilla o pantaló, nines o cotxes. Tot es basa en un sistema binari on has d’escollir entre una opció o una altra. Però, el cert, és que ni tan sols ho pots escollir ja que els genitals determinaran a quin bàndol pertanys.
Sona irreal, oi?
Doncs aquesta és la societat on vivim, una societat on per ser dona has de tenir uns genitals concrets, has de dur el color rosa i sempre t’haurà d’agradar, portaràs faldilla, et depilaràs i seràs bona nena, hauràs de seure adequadament, fer les feines de casa, tenir fills, casar-te i fer treballs de cura a les altres persones; mentre que si ets home tindràs penis, sempre hauràs de ser valent, no podràs plorar ni mostrar els teus sentiments, hauràs de ser fort, t’haurà d’agradar el blau, els cotxes i el futbol, estaràs obligat a protegir-te i seràs l’encarregat de protegir i hauràs de treballar per complir amb les teves funcions com a home.Tot això, entre altres ridícules premisses, són les que els éssers humans rebem des que sortim del ventre de les nostres mares.
I si fem com Judith Butler i desfem el gènere? O que simplement el gènere no sigui quelcom binari? Què determina que un home sigui home i que una dona ho sigui?
En un dia com avui, 31 de març, se celebra la visibilitat trans, un dia per celebrar i reivindicar que la identitat no entén de genitals o de rols de gènere. Entén simplement de persones amb els seus estils de vida. Et consideris com et consideris, siguis qui siguis, allibera’t.