ACTUALITAT: NOTÍCIES

El Luis és un jove artista de Sant Joan Despí que ens ha dissenyat les xapes que el Jovent Republicà estarem venent demà, dia de Sant Jordi, a la paradeta d’ERC a la plaça de l’Ermita. Avui ens parla sobre la seva experiència en el món de l’art i el disseny, la situació de l’art en la actualitat i en el futur.
 

1. Nom, edat, què estàs fent actualment?
 
Em dic Luis Antonio Andaluz Burgos, tinc 19 anys i actualment estic estudiant primer d'arquitectura a la UPC de Barcelona.
 
2. Què et va motivar per dedicar-te a l'art i el disseny?
 
Tot va començar a quart de l'ESO, quan jo no sabia que fer de cara a batxillerat i m'agradava molt la tecnologia, fins i tot vaig fer el treball de síntesi de quart sobre una sabata que et carregava el mòbil. Però també tenia una necessitat artística perquè des de petit sempre he dibuixat i al final, un mes abans vaig decidir anar a l'artístic. Vaig tenir molts problemes per agafar plaça perquè ja estava fora de termini. Vaig fer el batxillerat artístic i després no sabia si fer disseny, belles arts, disseny gràfic, etc. I vaig trobar en l'arquitectura la porta que m'obria de cara al futur el que jo volia fer.
 
3. Que et va motivar a crear el compte d'Instagram on penges els teus dibuixos, i tens algun referent a l'hora de dibuixar o alguna cosa què t'inspira a crear?
 
Sóc una persona bastant curiosa: quan al batxillerat o ara a la uni em proposen temes no només faig el treball i el presento, sinó que després tinc molta curiositat sobre el tema i tant el desenvolupament, els dibuixos i els esbossos que he fet em serveixen com a aprenentatge que he fet fora del procés estudiantil.
 
Abans sempre penjava dibuixos al meu insta personal i vaig adonar-me que ja era hora de dedicar un compte només a tot el que faig: fotos, escultura, disseny, etc.
 
4. Es pot viure únicament de l'art actualment?
 
Depèn de com ho miris, és una feina i una dedicació per no esperar-te res, sinó treballar perquè t'agrada i no esperar res a canvi. Tenia una professora que sempre em deia que els que estudien belles arts o qualsevol carrera del gènere artístic són persones molt decidides, que els hi és igual que els hi diguis que no valen o que la seva carrera no té futur, perquè ho fan perquè volen, perquè veuen que així poden ser feliços. No em veig fent cap altra cosa. No sé si algun dia em donaran una obra per restaurar-la o vendre algo, jo ho faig per produir, per res més, art per art.
 
5. T'has trobat cap obstacle per aconseguir arribar a ser reconegut com a artista? Quin(s)?
 
No realment. He tingut bastants professors en aquest període que porto i mai m'he trobat amb algú que em talles les ales com dient: "aquesta forma de representar no és el correcte". Crec que cada persona té la seva manera d'expressar-se i et poden ensenyar a utilitzar les tècniques, a utilitzar un pinzell, però no et poden ensenyar com fer algo, perquè és propi teu, no sé. Conec la història de Picasso que des de petit li van ensenyar a calcar quadres de Velázquez i als 15 anys ja era el millor pintor d'Espanya, però a ell això no li servia de res perquè no era la seva manera de fer les coses. Fins que als 24 va dir, jo aquesta merda no la faig, vull fer algo meu propi que ningú més pot fer. I cada persona jo crec que busca aquesta manera única i especial de representar.
 
6. Hi ha països europeus que li donen més importància a l'art. Creu que aquí està ben vista la creació artística i la feina artística?
 
A Espanya no crec que tant perquè hem sortit fa poc d'una època on l'art era considerat una eina per impulsar idees d'altres persones i la gent veia l'art com un atac. A Espanya, l'art durant una època es va utilitzar per motivar la gent a seguir una idea, per motivar altres, i per això jo crec que després les persones han pensat: "mira, això en una època va ser molt fort, i actualment no sé si hauria de ser ho tant" i tenen com por a l'art. Hi ha països que ja fa anys que en una estabilitat tant social com política i saben de que és capaç l'art i com mobilitza la gent i per això li donen més suport.
 
7. Creus que l'art és una eina de reivindicació social i que pot generar consciència? (per què)
 
Jo crec que si perquè de vegades les paraules no arriben a les persones igual que com arriba una imatge. Es poden utilitzar les dues, però una imatge transmet més que mil paraules. Es podria també interpretar del reves, però depèn de quin públic és molt més difícil fer-ho amb paraules que amb una imatge. Una imatge pot transmetre moltíssimes coses que la gent entén millor que si els hi parles d'una base històrica, no els toca tant, els toca més quan se senten identificats i es veuen reflectits.
 
8. Les noves tecnologies han suposat un avanç en molts aspectes però també ha comportat coses negatives en alguns oficis. En aquest sentit, l'art s'ha vist beneficiat? Cal replantejar l'ús de les noves tecnologies per protegir als artistes?
 
La gent que no ha estudiat això creu que veure la imatge per internet i en persona és el mateix, pensen que per què s'han de moure a Barcelona per veure un quadre quan el poden veure al mòbil. Un exemple molt clar que això no és veritat és un quadre que es diu "Blanco sobre Blanco" que a internet no es pot veure el blanc sobre blanc, no ho aprecies, en canvi al museu veus que hi ha una pinzellada diferent, però la càmera no pot captar això.
 
Però també és veritat que és més fàcil per una persona actualment per donar-se a conèixer o arribar a la gent o a un públic més ample. Per aquesta part les tecnologies estan bé.
 
9. Parlem del futur, quines són les teves motivacions, objectius i quins són (o si tens) projectes de futur?
 
Primer acabar la carrera, i després fer belles arts. Potser canvio d'idea en el futur però no vull deixar mai d'aprendre coses i en algun moment de la vida vull fer belles arts, disseny... o fins i tot ciències polítiques! Perquè em venia de gust en un moment i jo penso que quan et ve de gust és perquè en el fons vols seguir aquesta idea, i tot i que en aquell moment no pots ho has de fer en un futur. Vull fer el que m'agrada però no tinc cap idea concreta. Quan acabi la meva vida (de manera quasi romàntica) poder dir que he donat al món una part meva, ja sigui fent escultura, fent un centre educatiu, fent un gratacel, el que sigui. Que la gent pugui dir, això ho ha fet Luis.
 
10. Quin és el futur de l'art en el nostre país?
 
Aquesta és una pregunta bastant difícil. Jo crec que actualment les noves generacions estan agafant una manera de fer art com que no l'entén bastant la gent, però d'aquesta manera estan dient aquí estem nosaltres i aquesta és la nostra manera de fer. Però em refereixo tant a l'art com a la música com a tot. Maneres noves de fer que només les entenen les noves generacions conceptualment i és com que s'estan donant a conèixer al món sencer.
 
Abans a Espanya no sortia res de la cultura espanyola cap a fora, ara amb música es pot veure que la música passa les fronteres. A més amb música perquè arriba més a les persones. Però en l'àmbit d'artistes i d'arquitectes jo conec a bastants professors meus que fan projectes a tot el món i igual per nosaltres és només un professor més, però fa una setmana un professor ha fet un projecte en una altra universitat i els alumnes l'admiraven, i jo pensava: la nostra cultura ha arribat més enllà, cosa que abans no passava. Jo crec que de mica en mica l'art Espanyol, per dir-ho d'alguna manera, perquè realment l'art és de tot el món, passarà aquestes fronteres i agafarà més força.
 
11. Vols afegir alguna cosa més?
 
A qui llegeixi això i tingui ganes d'estudiar batxillerat artístic o qualsevol altra cosa, que no deixin que algú els hi digui que no serveixen, o que si els hi ha anat malament l'ESO no es fiquin a un tecnològic, o que no es fiquin al social perquè "qui val val, i qui no al social". No feu cas d'aquestes coses i si voleu fer algo feu-ho, cap al davant.
 
Moltes gràcies Luis! El podeu seguir a instagram: @situ_art
 
Ens veiem demà a la plaça de l’Ermita amb roses, llibre i xapes!