2017
El passat 13 de gener una veïna de Sant Joan Despí va patir una agressió masclista. La seva exparella, en un intent d’acabar amb la seva vida, la va apunyalar a peu de carrer.
Una notícia com aquesta sempre resulta esgarrifosa, però quan ho veus tan a prop... Fa uns mesos una dona era assassinada a Esplugues, i fa alguns mesos més, a Sant Feliu lamentàvem un altre cas. Aquests són els que més sentim, però cada mes es donen casos de violència masclista arreu de l’estat. No, no són casos puntuals, ni fets casuals. No és simple violència i prou. Aquesta violència té cognom, parlem de violència masclista.
A la llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista s’exposa que “La Llei utilitza l’expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior”.
El paradigma mitjançant el qual encara tractem la violència envers les dones està allunyat de la realitat. Els maltractadors no són homes malalts (en la majoria de casos). Si volem atacar l’arrel del problema, llavors hem d’atacar el model social: el patriarcat. Vivim immersos en un model que perpetua els rols de gènere i és per això que alguns es prenen la llicència de sentir-se superiors a una dona exercint violència psíquica, física o econòmica.
A Sant Joan Despí, l’actuació exemplar deles veïnes, agents i comerciants que van intervenir quan es va produir l’agressió i el suport massiu de les veïnes i veïns a la concentració de rebuig que es va convocar dies després, són mostres de consciència social del problema.
Tot i això, cal seguir avançant en aquest canvi social i en l’eradicació dels rols de gènere, seguir sumant persones en aquesta lluita col·lectiva, i seguir cridant: cap agressió sense resposta!
