23.04
2018
2018
Per Sant Jordi, trenquem amb l’amor romàntic
El 23 d’abril és la diada de Sant Jordi. Un dia de tradició i cultura, on els carrers s’omplen de felicitat i d’amor. Llibres a munt, roses a vall, tot protagonitzat per somriures. Però darrere d’aquest dia tan assenyalat s’amaga el mite de l’amor romàntic.
En les cultures modernes l’arrelament romàntic ha suposat el model que fonamenta una parella estable. Aquest sentiment és concebut des d’una perspectiva centrada en el desig sexual i la luxúria. En aquest sentit, l’amor romàntic promet l’eterna estimació entre les parelles, l’amor exclusiu i incondicional, provocant una dependència efectiva entre ambdues persones.
Des de petits hem normalitzat aquest patró de relacions. Ho hem vist en les pel·lícules d’animació, on se’ns mostren dones passives, sense aspiracions però precioses, i l’única esperança que tenen en la vida per ser felices és trobar el príncep dels seus somnis per prometre l’amor etern. A mesura que hem anat creixent, les pel·lícules de Hollywood s’han encarregat de deixar enrere els prínceps i les princeses, però per transmetre el mateix missatge, aquest cop en situacions reals. En la llegenda de Sant Jordi passa exactament el mateix, el cavaller és qui salva a la princesa del drac i acte seguit s’enamoren. Són petites situacions, detalls que hem après d’escenes que pretenen ser una similitud de la realitat.
L’amor romàntic, per molt idíl·lic que ens sembli, provoca situacions que no s’expliquen en els crèdits de les pel·lícules. El mite estableix una convecció: la parella és heterosexual, universal i naturalment fidel. A més, existeix el convenciment que el sacrifici i el patiment són essencials per la relació, ja que l’amor ho pot tot. D’aquí se’n deriva gelosia, inseguretat, por i dependència emocional que acaba creant una situació de control de l’home vers la dona, normalitzant-ho com una mostra d’efecte.
Les dones hem vist com l’home sempre és l’heroi, el cavaller de les nostres vides, la persona que ens protegeix i ens salva dels perills. En canvi el nostre paper és el d’actuar amb inseguretats, el de ser les princeses salvades de les històries. Cal que trenquem amb aquests rols socials, que debiliten i redueixen a les dones. Perquè nosaltres també volem ser les protagonistes i heroïnes del conte!
Avui i sempre trenquem amb els rols de gènere i gaudim l'amor lliure!
L’amor romàntic, per molt idíl·lic que ens sembli, provoca situacions que no s’expliquen en els crèdits de les pel·lícules. El mite estableix una convecció: la parella és heterosexual, universal i naturalment fidel. A més, existeix el convenciment que el sacrifici i el patiment són essencials per la relació, ja que l’amor ho pot tot. D’aquí se’n deriva gelosia, inseguretat, por i dependència emocional que acaba creant una situació de control de l’home vers la dona, normalitzant-ho com una mostra d’efecte.
Les dones hem vist com l’home sempre és l’heroi, el cavaller de les nostres vides, la persona que ens protegeix i ens salva dels perills. En canvi el nostre paper és el d’actuar amb inseguretats, el de ser les princeses salvades de les històries. Cal que trenquem amb aquests rols socials, que debiliten i redueixen a les dones. Perquè nosaltres també volem ser les protagonistes i heroïnes del conte!
Avui i sempre trenquem amb els rols de gènere i gaudim l'amor lliure!
