2019
"Entre les nostres propostes en termes d’ocupació, volem garantir una quota mínima de joves a les mitjanes i grans empreses de la ciutat, per lluitar així contra l’atur i la precarietat juvenil.També creiem que quelcom important i que cal impulsar és informar a la gent sobre els seus drets i deures com a treballadors, per a que tinguin coneixença del que els hi pertoca i dels límits que no poden permetre que es traspassin."
El dia del treballador és i ha estat històricament un dia de lluita organitzada als carrers. És un dia on el proletariat és, indubtablement, el protagonista de la jornada, i on se solen dur a terme diverses accions reivindicatives arreu del país.
Totes i tots coneixem aquest dia, però potser no el seu origen:
Ens hem de remuntar al dia 1 de maig de 1886, a Chicago, on es va iniciar una vaga de treballadors (secundada per prop de 200.000 persones) per reclamar la jornada laboral de 8 hores. Els següents dies de vaga es van produir diverses troballes violentes entre els manifestants i la policia, que van culminar, el tercer dia, amb una explosió a la Haymarket Square de Chicago, que va provocar diverses víctimes mortals.
Vuit dels manifestants van ser condemnats a mort, tot i que van ser-ne quatre els que van patir la condemna.
Va ser per això que, l’any 1889, el Congrés Internacional Socialista va declarar el dia 1 de maig com a dia per reivindicar el moviment obrer internacional, en memòria de la vaga de Chicago i dels màrtirs que va suposar.
Els fets de Chicago van tenir un gran ressò mundial, i van animar a treballadors d’arreu a organitzar-se en sindicats per reclamar, ells també, la jornada laboral màxima de 8 hores, entre d’altres. Catalunya no en va ser una excepció.
El seguiment d’aquesta jornada de reivindicació de la lluita obrera ha anat prenent importància amb el pas dels anys, tot i que, també amb el temps, ha anat convertint-se en un dia de caire més festiu.
Actualment, tot i que hi ha una part de la població que aprofita el dia de vacances per descansar o dur a terme altres activitats, encara hi ha una altra part que participa en les concentracions/manifestacions dels seus territoris reclamant, per exemple, millores salarials.
Al Jovent Republicà creiem que la lluita obrera fa país, la gent, no els grans lobbies. És per això que les nostres polítiques estan enfocades a qui més ho necessita, a la base del nostre país, a la classe obrera i, en especial, als i les joves que en formen part.
Entre les nostres propostes en termes d’ocupació, volem garantir una quota mínima de joves a les mitjanes i grans empreses de la ciutat, per lluitar així contra l’atur i la precarietat juvenil.També creiem que quelcom important i que cal impulsar és informar a la gent sobre els seus drets i deures com a treballadors, per a que tinguin coneixença del que els hi pertoca i dels límits que no poden permetre que es traspassin.
Tot i que, gràcies a la vaga de la Canadenca del 1919, a Catalunya tenim una jornada laboral d’un màxim de 8 hores, la conquesta en matèria de drets mai s’ha d’aturar, ja que continuem patint grans problemes en relació a l’ocupació al país. Continuem tenint una taxa d’atur vergonyosa, gran quantitat de treballs precaris, un salari mínim insuficient, una diferència salarial entre homes i dones en molts àmbits i poques dones en els espais de poder.
Per això cal confrontar el conformisme i empoderar-nos com a classe obrera organitzada, ja que és així, als carrers, on ens guanyem els drets. És al carrer on s'exerceix la democràcia.
Per això, animem a tots els nostres veïns i veïnes a sortir, un cop més, als carrer, per la justícia social i per preservar els nostres drets.
No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!
Laura Acosta, Secretaria d'Ecologisme del Jovent Republicà de Sant Martí
CONSTRUÏM LA BARCELONA DE LA CLASSE TREBALLADORA