2019
"Cal fer les coses amb responsabilitat, transparència i honestedat. Cal retornar a emfatitzar la paraula "públiques" quan parlem d'institucions, exercir i fomentar la llibertat republicana, tornar a valorar la participació política i responsable del que és comú. Cal també garantir unes condicions materials dignes perquè les classes populars i treballadores de la ciutat puguin destinar temps i preocupació a la vida pública, al debat i a la presa de decisions col·lectives."
La ciutat pren sentit gràcies a la ciutadania. Una cosa que pot semblar obvia, però que sovint s'ha oblidat i cal recordar-ho. Els barris ho són perquè la gent hi fa vida, els carrers ho són perquè la gent s'hi passeja, i les institucions són públiques perquè són de tots, i haurien de servir-nos a tots. En aquest article d'opinió voldria fer unes petites reflexions teòriques sobre la participació analitzada des del republicanisme, i posteriorment aterrar les reflexions acadèmiques a la realitat de la ciutat.
Ja deia Aristòtil que els humans som animals polítics, que la participació en la vida pública correspon clarament al sentit més profund de la idea de persona. Dit d'una altra manera, Aristòtil inspira la concepció republicana de la política, entesa com allò que ens fa ser humans.
No es pot participar de la vida pública si no existeix la llibertat. La llibertat republicana s'entén sempre sota la idea de la no-dominació, és a dir, la llibertat té un paper emancipador orientat a la realització de la plenitud humana mitjançant la participació política. Ser lliure, des del republicanisme, és transcendir pràcticament la nostra individualitat, ja que no es considera la vida com a individual sinó com a ciutadana. És per això que com a republicans, cal defensar la participació ciutadana com una eina per a garantir la llibertat des de la no-dominació, i posar sobre la taula el bé comú.
En l'actual mandat, a l'Ajuntament de Barcelona, s'ha intentat fer passos cap al foment de la participació ciutadana en la vida política. És cert que s'ha aprovat un reglament de participació municipal, cal dir que una part important d'aquest contingut va ser introduït per ERC, i que s'han obert diversos processos participatius arreu de la ciutat. Malgrat això, cal fer una crítica realista a la perversió que s'ha donat del concepte de participació que s'ha fet per part el govern d'Ada Colau aquí al districte. Per il·lustrar el que no s'ha de fer si realment es comparteix la idea de la importància i la rellevància que té la participació ciutadana en la política municipal, m'agradaria posar sobre la taula dos exemples que s'han produït aquest mandat.
Tots i totes recordem la polèmica de la superilla del Poblenou. El malestar que sorgia no era pel model o el concepte, compartim plenament el compromís de pacificar carrers i retornar l'espai públic a la ciutadania, sinó per un fet que es vincula directament a la participació ciutadana. Resulta que es va fer un procés participatiu per a dissenyar una superilla al Poblenou, concretament al voltant de Can Felipa. El veïnat va estar mesos debatent, confrontant idees i cercant el bé comú, però malauradament tot va resultar ser una pèrdua de temps, ja que la superilla es va implementar amb nocturnitat i per la porta del darrere a una altra zona del barri, sense consens ni participació veïnal. Aquest fet és una irresponsabilitat política majúscula que denota una manca de compromís real amb la participació.
L'altre cas destacable és el cas del "Repensem el 22@". Es tracta d'un procés participatiu per a reformular un pla urbanístic que té una incidència transcendental als barris de Sant Martí, concretament a Provençals del Poblenou, a la Vila Olímpica, al Parc i la Llacuna; i en menor mesura al Poblenou i a Diagonal Mar - Front Marítim. Aquest procés participatiu només va comptar amb l'Associació de Veïns del Poblenou, un dels barris on té menys afectació, sense tenir en compte les sensibilitats i les demandes del veïnat dels diferents barris on té una afectació molt més rellevant. Això sí, les empreses tenien una àmplia representació. Evidentment, per respecte als veïns i veïnes, i per un compromís real amb la participació política, no van sortir aprovades les conclusions d'aquest procés participatiu quan van ser portades a plenari, amb la posterior crítica salvatge del govern municipal. Un cop més es va demostrar que el govern Colau es dedica a fer política de titulars i retrets.
Aquestes experiències afebleixen la participació ciutadana, representant una perversió del concepte que als republicans ens entristeix, i ens indigna. Cal fer les coses amb responsabilitat, transparència i honestedat. Cal retornar a emfatitzar la paraula "públiques" quan parlem d'institucions, exercir i fomentar la llibertat republicana, tornar a valorar la participació política i responsable del que és comú. Cal també garantir unes condicions materials dignes perquè les classes populars i treballadores de la ciutat puguin destinar temps i preocupació a la vida pública, al debat i a la presa de decisions col·lectives. Tenim molts reptes a assolir, però també tenim les idees molt clares. Som republicans i republicanes, i volem una Barcelona plenament republicana!
Albert Gómez i Barot, Portaveu i Candidat a Conseller de Districte pel Jovent Repubicà de Sant Martí.
La participació ciutada per a transformar la ciutat