ACTUALITAT: NOTÍCIES

"Avui un jove que es vol emancipar al barri de la Vila Olímpica ha de pagar un lloguer mitjà de 1.292€, al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim un lloguer mitjà de 1.308€, o 1.000€ a Provençals del Poblenou. Aquests són uns preus impossibles d’assumir pel jovent d’aquests barris, que veiem frustrada la nostra voluntat d’emancipar-nos al barri on hem arrelat i crescut, condemnant-nos a buscar pis sovint fora de la ciutat."

Des d’una perspectiva republicana, no es pot entendre l’habitatge com un conjunt de parets, portes, finestres i sostres. Assumir l’habitatge com quelcom més que totxo i ciment és essencial per analitzar la situació actual a la ciutat, i desenvolupar polítiques públiques efectives, d’esquerres i valentes.

L’habitatge garanteix la independència, la seguretat, la salubritat i la integració social de les persones, convertint l’habitatge en un dret essencial i imprescindible per a garantir una vida digne a tots els ciutadans i ciutadanes. És un dret social, econòmic i cultural reconegut en diferents legislacions nacionals i internacionals, i que a l’Estat Espanyol és considerat un dret fonamental.

A la ciutat de Barcelona, i en el conjunt de l’àrea metropolitana, estem pagant les conseqüències d’una administració que ha deixat en mans del mercat tota la iniciativa i llibertat a l’hora de garantir aquest dret. Actualment a la ciutat, les xifres evidencien aquesta realitat: només un 2% de l’habitatge a la ciutat és públic, una xifra ínfima que situa Barcelona a la cua d’Europa en aquest sentit; lluny del 48% d’Amsterdam, el 30% de Berlin o el 23% de Londres. Aquesta dada pren rellevància quan es constata la pujada del preu del lloguer un 40% en els darrers 5 anys a la ciutat. A Sant Martí aquesta dada es tradueix en 250€ més al mes de mitjana per un lloguer. La irrellevància de la oferta pública en el mercat de l’habitatge propicia aquest augment estratosfèric de preus, que sembla que no té aturador.

Si defensem la emancipació juvenil com una prioritat, i situem els barris on hem nascut com a escenari on els joves ens hem de desenvolupar com a ciutadans de manera plena, cal posar totes les eines i recursos per a fer-ho realitat. Això passa necessàriament per aturar la gentrificació, situant als poders públics com a garants del dret a l’habitatge per sobre del mercat. Avui un jove que es vol emancipar al barri de la Vila Olímpica ha de pagar un lloguer mitjà de 1.292€, al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim un lloguer mitjà de 1.308€, o 1.000€ a Provençals del Poblenou. Aquests són uns preus impossibles d’assumir pel jovent d’aquests barris, que veiem frustrada la nostra voluntat d’emancipar-nos al barri on hem arrelat i crescut, condemnant-nos a buscar pis sovint fora de la ciutat

Davant d’això, la resposta no pot ser un titular ni un resposta mínima com sembla que ha donat el govern municipal de Barcelona en Comú al respecte d’aquesta realitat. Entre titulars i retrets, el govern només ha incorporat 14 habitatges de lloguer per a joves al districte al llarg d’aquest mandat.

Des del Jovent Republicà de Sant Martí no només defensem la necessitat d’augmentar de manera contundent el pes de l’habitatge públic en el mercat per tal de regular-lo, sinó que reivindiquem la necessitat de que els habitatges públics destinats a gent jove representin respecte l’habitatge públic del districte  el percentatge de joves (18-35) de Sant Martí. Tenim la sort de viure en un districte en creixement, amb zones urbanitzables, i amb un 22@ que necessita un replantejament urgent en el qual l’habitatge ha de jugar un paper central. Això pot permetre de manera realista augmentar la oferta d’habitatge públic, i reservar part d’aquesta oferta als joves del barri.

Per a capgirar la situació, cal que el Jovent Republicà de Sant Martí ens reivindiquem com la eina més útil per als joves del districte, per a transformar els barris posant les persones al centre de les polítiques públiques, i el republicanisme com a guia d’aquestes.

En front als que dipositen la confiança al mercat com a garant de drets, i als que utilitzen els drets com a eina electoral, pensem que només amb valentia, sinceritat i responsabilitat podrem garantir el dret a l’habitatge digne a tots els joves del districte, i així ho farem.