Per la llibertat. Per tu, Oriol.
Fa 100 nits que la façana d’Estremera es va il·luminar de blau durant la teva arribada en aquell furgó. Era fosc, feia fred i el cor de tot un país s’havia congelat. Aquella nit la lluna, que la solies contemplar amb els teus petits, plorava i s’unia al crit de tot un poble que veia com empresonaven a un innocent. És ben cert que la justícia és cega, en el teu cas ho va ser completament i només va saber utilitzar l’espasa. Aquests 100 dies hem continuat amb la revolta, on sempre has lluitat, una revolta que la solíem anomenar…