2008
La commemoració del Dia Internacional de les Dones d'enguany ve marcada per varis factors que refermen la necessitat de la nostra lluita diària i la convicció que encara són moltes les esferes que no reconeixen les dones com a ciutadanes de ple dret. En l'elecció de la data per a les eleccions a les Corts el govern espanyol ens obliga a quedar-nos a casa reflexionant el 8 de març, la data simbòlica en què s'accentua la denúncia per les desigualtats que les dones encara patim. Però malgrat això, no podem deixar de reivindicar la importància d'aquesta diada i volem fer sentir la nostra veu.
La commemoració del Dia Internacional de les Dones d'enguany ve marcada per varis factors que refermen la necessitat de la nostra lluita diària i la convicció que encara són moltes les esferes que no reconeixen les dones com a ciutadanes de ple dret.
En l'elecció de la data per a les eleccions a les Corts el govern espanyol ens obliga a quedar-nos a casa reflexionant el 8 de març, la data simbòlica en què s'accentua la denúncia per les desigualtats que les dones encara patim. Però malgrat això, no podem deixar de reivindicar la importància d'aquesta diada i volem fer sentir la nostra veu. És per això, que us animem a totes i a tots a participar i donar suport a les diverses manifestacions, concentracions i actes que es celebrin arreu dels Països Catalans en motiu del 8 de març. Tot i que aquesta vegada haurem de manifestar-nos sense lluir el logotip del nostre partit en pancartes, adhesius... per tractar-se del dia de reflexió de les eleccions generals del diumenge 9 de març.
L'alarma social creada els darrers mesos, atiada per la cúpula de l'Església catòlica i la dreta més reaccionària, ha contribuït a la criminalització de les dones que han escollit lliurement la interrupció del seu embaràs així com dels i les professionals sanitaris que realitzen aquesta mena d'intervencions. Aquesta situació ha posat en evidència per enèssima vegada* la indefensió de les dones que no podem exercir amb garanties un dret bàsic com és el dret al propi cos.
L'existència d'una legislació retrògrada que no ha sabut adaptar-se a les diverses necessitats de les dones, junt amb el fet que menys d'un 2,8% dels avortaments realitzats a Catalunya el 2006 hagi tingut lloc en centres hospitalaris públics, demostra que som encara molt lluny de l'avortament lliure i gratuït que ens mereixem. Aquest fet s'agreuja si tenim en compte que el sistema educatiu espanyol no ofereix una educació sexual integral, com demostra el fet que les catalanes de 20 a 24 anys són les que avorten en una taxa més elevada que la resta de grups d'edat.
Gairebé quatre anys després de l'aprovació de la Llei contra la violència de gènere no s'han destinat els mitjans que en garanteixin l'aplicació, d'aquí l'augment continuat de víctimes fins a les 22 dones mortes als Països Catalans el 2007. La violència exercida contra les dones continua sent, després dels accidents de trànsit, la segona causa de mort violenta a l'Estat espanyol, una xacra que és imprescindible eradicar amb l'aplicació real d'una legislació vertaderament integral.
Ara més que mai, no podem deixar d'exigir que els Països Catalans necessiten dones que puguin decidir sobre el seu cos, que no pateixin cap tipus de violència ni discriminació, dones que puguin exercir els seus drets i contribuir en tots els àmbits amb els seus sabers. El nostre país necessita, d'una vegada per totes, dones amb tots els drets.
Esquerra i JERC