Ser joves i viure a les terres de Ponent comporta un seguit de dificultats que hem de suportar per tal de continuar vivint al nostre territori, dificultats en el transport que ens permetin no dependre del vehicle privat, manca d'oferta d'estudis a la nostra vegueria que ens obliga a marxar fora per a poder estudiar el que volem, poca disponibilitat d'habitatge perquè ens puguem quedar a viure als nostres pobles i ciutats, i poques ofertes laborals perquè puguem treballar del que hem estudiat a la comarca on vivim.

Però el Jovent Republicà de Ponent no ens resignem, creiem que és possible estudiar, viure i treballar al nostre territori, per això aquest 2023 hem aconseguit millores per als i les joves de la nostra vegueria, hem defensat les nostres comarques com millor sabem i hem aconseguit grans fites, com la implantació de la T-Jove a les terres de Ponent, fins als 30 anys i integrada amb l'Alt Pirineu d'Aran, permeten una millor i més econòmica mobilitat entre totes les comarques que formen part d'aquests dos territoris, així com l'augment de les freqüències en la Línia R12 de Rodalies, duplicant…

La crisi climàtica, com en la resta de crisis, té una important component de classe: les persones amb els ingressos més alts són les que més contaminen. De fet, el 10% més ric del planeta és responsable de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però qui pateix més directament els efectes d'aquesta crisi, com sempre, som el 90% de la població restant. És per això que s'ha de parlar de "justícia climàtica" o, més aviat, "d'injustícia climàtica".

Les catàstrofes naturals van en augment i ara, a Catalunya, ja comencem a viure-ho més de prop amb el període de sequera, però qui pensi que això és només una anècdota és un il·lús, només ha fet que començar. Pandèmies, sequeres, inundacions, incendis o onades de calor ja són en el nostre dia a dia i ens hem de preparar perquè van en augment. Per tant, necessitem, per una banda, polítiques ambicioses per reduir l'acceleració del canvi climàtic i, per altra banda, polítiques de resiliència, és a dir, polítiques que vagin encarades a com ens adaptem els humans a aquests…

El capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.

Com a éssers humans tenim certes necessitats bàsiques que hem de satisfer, com per exemple, la roba. Aquesta compleix una funció bàsica, però a tothom li agrada veure's bé i comprar-se un cert tipus de roba feta amb uns certs colors, patrons i talls amb els quals es veurà més afavorit. Així doncs, quin és el problema ara? Que aquestes variacions innecessàries encareixen el preu del producte, per tant, la persona que vol roba funcional i que li quedi bé ja no se la pot permetre. D'aquí neix una nova necessitat: roba funcional i afavoridora que no comporti haver de…

El 8 de març no és una data qualsevol, és una jornada de reivindicació que neix de la lluita de les dones treballadores contra l’opressió i l’explotació laboral. El seu origen es remunta a les mobilitzacions obreres de finals del segle XIX i principis del XX, quan milers de dones es van organitzar per reclamar drets bàsics com la reducció de la jornada laboral, millors condicions salarials i el dret a vot. 

Però des de ja fa uns anys, el 8 de març s’ha convertit únicament en “el dia de la dona”, esborrant tota la història de lluita. Les grans empreses i institucions es beneficien de la lluita feminista mentre mantenen estructures profundament desiguals i d’explotació. Veiem com la lluita feminista es converteix en un producte de consum, amb missatges buits i accions simbòliques, mentre les dones continuem patint la precarietat, la bretxa salarial i la càrrega del treball reproductiu, que és el que sosté l’economia productiva. Moltes multinacionals, a través del blanqueig lila, ens fan creure que les desigualtats que patim…