Ser joves i viure a les terres de Ponent comporta un seguit de dificultats que hem de suportar per tal de continuar vivint al nostre territori, dificultats en el transport que ens permetin no dependre del vehicle privat, manca d'oferta d'estudis a la nostra vegueria que ens obliga a marxar fora per a poder estudiar el que volem, poca disponibilitat d'habitatge perquè ens puguem quedar a viure als nostres pobles i ciutats, i poques ofertes laborals perquè puguem treballar del que hem estudiat a la comarca on vivim.

Però el Jovent Republicà de Ponent no ens resignem, creiem que és possible estudiar, viure i treballar al nostre territori, per això aquest 2023 hem aconseguit millores per als i les joves de la nostra vegueria, hem defensat les nostres comarques com millor sabem i hem aconseguit grans fites, com la implantació de la T-Jove a les terres de Ponent, fins als 30 anys i integrada amb l'Alt Pirineu d'Aran, permeten una millor i més econòmica mobilitat entre totes les comarques que formen part d'aquests dos territoris, així com l'augment de les freqüències en la Línia R12 de Rodalies, duplicant…

La crisi climàtica, com en la resta de crisis, té una important component de classe: les persones amb els ingressos més alts són les que més contaminen. De fet, el 10% més ric del planeta és responsable de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però qui pateix més directament els efectes d'aquesta crisi, com sempre, som el 90% de la població restant. És per això que s'ha de parlar de "justícia climàtica" o, més aviat, "d'injustícia climàtica".

Les catàstrofes naturals van en augment i ara, a Catalunya, ja comencem a viure-ho més de prop amb el període de sequera, però qui pensi que això és només una anècdota és un il·lús, només ha fet que començar. Pandèmies, sequeres, inundacions, incendis o onades de calor ja són en el nostre dia a dia i ens hem de preparar perquè van en augment. Per tant, necessitem, per una banda, polítiques ambicioses per reduir l'acceleració del canvi climàtic i, per altra banda, polítiques de resiliència, és a dir, polítiques que vagin encarades a com ens adaptem els humans a aquests…

El capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.

Com a éssers humans tenim certes necessitats bàsiques que hem de satisfer, com per exemple, la roba. Aquesta compleix una funció bàsica, però a tothom li agrada veure's bé i comprar-se un cert tipus de roba feta amb uns certs colors, patrons i talls amb els quals es veurà més afavorit. Així doncs, quin és el problema ara? Que aquestes variacions innecessàries encareixen el preu del producte, per tant, la persona que vol roba funcional i que li quedi bé ja no se la pot permetre. D'aquí neix una nova necessitat: roba funcional i afavoridora que no comporti haver de…

La majoria dels lectors encara recordarà l’apagada elèctrica que fa pocs dies va deixar a les fosques milers de llars i sense serveis bàsics a moltes zones dels Països Catalans. Sobretot al Principat i al País Valencià, diversos municipis van quedar paralitzats, afectant escoles, hospitals, comerços i activitats quotidianes. Les causes encara avui són incertes, però més enllà dels moments distòpics que va provocar, aquest episodi ha tornat a posar damunt la taula el debat polèmic sobre la necessitat d’una sobirania energètica real i popular.

Aquest incident evidencia la dependència estructural d’un model energètic centralitzat, fràgil i pensat per servir als interessos dels grans oligopolis, no pas per garantir els drets de la ciutadania. Aquest és el punt de partida des del qual el jovent independentista hem de plantejar el debat, des de la reivindicació d’uns Països Catalans sobirans, també en l’àmbit energètic, amb capacitat de decidir com, on i per a qui produïm l’energia. I això implica assumir que sense sobirania energètica no hi haurà sobirania nacional. Per fer-ho possible, cal trencar amb la lògica mercantilista que domina avui la gestió de les infraestructures…