Ser joves i viure a les terres de Ponent comporta un seguit de dificultats que hem de suportar per tal de continuar vivint al nostre territori, dificultats en el transport que ens permetin no dependre del vehicle privat, manca d'oferta d'estudis a la nostra vegueria que ens obliga a marxar fora per a poder estudiar el que volem, poca disponibilitat d'habitatge perquè ens puguem quedar a viure als nostres pobles i ciutats, i poques ofertes laborals perquè puguem treballar del que hem estudiat a la comarca on vivim.

Però el Jovent Republicà de Ponent no ens resignem, creiem que és possible estudiar, viure i treballar al nostre territori, per això aquest 2023 hem aconseguit millores per als i les joves de la nostra vegueria, hem defensat les nostres comarques com millor sabem i hem aconseguit grans fites, com la implantació de la T-Jove a les terres de Ponent, fins als 30 anys i integrada amb l'Alt Pirineu d'Aran, permeten una millor i més econòmica mobilitat entre totes les comarques que formen part d'aquests dos territoris, així com l'augment de les freqüències en la Línia R12 de Rodalies, duplicant…

La crisi climàtica, com en la resta de crisis, té una important component de classe: les persones amb els ingressos més alts són les que més contaminen. De fet, el 10% més ric del planeta és responsable de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però qui pateix més directament els efectes d'aquesta crisi, com sempre, som el 90% de la població restant. És per això que s'ha de parlar de "justícia climàtica" o, més aviat, "d'injustícia climàtica".

Les catàstrofes naturals van en augment i ara, a Catalunya, ja comencem a viure-ho més de prop amb el període de sequera, però qui pensi que això és només una anècdota és un il·lús, només ha fet que començar. Pandèmies, sequeres, inundacions, incendis o onades de calor ja són en el nostre dia a dia i ens hem de preparar perquè van en augment. Per tant, necessitem, per una banda, polítiques ambicioses per reduir l'acceleració del canvi climàtic i, per altra banda, polítiques de resiliència, és a dir, polítiques que vagin encarades a com ens adaptem els humans a aquests…

El capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.

Com a éssers humans tenim certes necessitats bàsiques que hem de satisfer, com per exemple, la roba. Aquesta compleix una funció bàsica, però a tothom li agrada veure's bé i comprar-se un cert tipus de roba feta amb uns certs colors, patrons i talls amb els quals es veurà més afavorit. Així doncs, quin és el problema ara? Que aquestes variacions innecessàries encareixen el preu del producte, per tant, la persona que vol roba funcional i que li quedi bé ja no se la pot permetre. D'aquí neix una nova necessitat: roba funcional i afavoridora que no comporti haver de…

Avui, dia 28 de juny, es commemora el dia Internacional per l’Alliberament LGTBI+. Per a entendre correctament el perquè d’aquesta data, s’ha de pensar en clau històrica.

Als Països Catalans la primera manifestació pels drets LGTBI+ va ser el 26 de juny del 1977 a Barcelona, una mobilització que portava per lema "Nosaltres no tenim por, nosaltres som" i que malauradament va acabar amb càrregues policials. Però ens hem de traslladar a la Nova York del 1969, en el bar Stonewall, per a entendre els inicis de la reivindicació. No era el primer cop que hi havia una batuda policial, però aquell cop els gais, lesbianes i trans, fartes de la repressió, s’hi van resistir. El col·lectiu LGTBI+ va unir-se en la lluita contra el cis-heteropatriarcat. Aquell…