07.05
2018
2018
Els plaurgellencs de Mauthausen i Dachau
En Jossef, un jove interessat per la història que ha derivat al nostre present, va realitzar, fa un temps, una recerca sobre la desaparició dels camps nazis, i especialment fent memòria a 20 deportats del Pla d'Urgell, comarca en la qual ha crescut.
Avui, conincidint amb l'aniversari de l'alliberament de Mauthausen, camp en què hi van haver d'estar-hi desenes de lleidatans, el jove republicà vol compartir amb nosaltres el seu treball que, sense dubte, contribuirà a conèixer una mica més la història que tots i totes compartim.
Els nazis van establir el primer camp de concentració a Dachau, molt a prop de Munic, l’any 1933, destinat a ser centre de detenció de presos polítics. Els presos polítics van ser les primeres víctimes i les víctimes anirien augmentant amb la persecució de jueus, autors, artistes, homosexuals i qualsevol persona o entitat contaria al nazisme. Les víctimes eren deportades als camps de concentració, com el camp de concentració primerenc de Dachau o com els camps de Mauthausen-Gusen, Treblinka o Auschwitz, entre molts altres. En aquells camps es van cometre crims atroços contra homes i dones i nens i nenes de moltes procedències, ideologies i edats, crims injustos i cruels. Aquest horror va acabar amb l’alliberament dels camps, un cop enderrocat el règim Nazi l’any 1945, amb més de 6.184.812 víctimes com a mínim.
Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts presoners de guerra van ser deportats a alguns d’aquests camps de concentració, ja que el nou règim franquista era totalment afí al règim nazi i va ser un dels seus principals aliats durant el conflicte bèl·lic. Alguns d’aquests presoners deportats provenien de diferents indrets i poblacions de la geografia espanyola, com Catalunya.
La desapareguda Montserrat Roig, va escriure el 1977 un llibre titulat Els catalans als camps Nazis,llibre on es reflecteix la experiència d’aquests deportats. A continuació un fragment del llibre.
Mentre que de la Guerra Civil ens han arribat notícies, falsejades o no, a les noves generacions, sobre els camps d’extermini nazis planava un silenci total. Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazifeixisme alemany. Fins al 1968 no hi ha cap nota oficial sobre els morts espanyols als camps nazis. Si algun deportat pregunta sobre la seva situació als organismes oficials, aquests li contesten que tot està en estudi. Fins al 1974, el govern espanyol no ha tramès cap certificat de mort al camp de Mauthausen» (Roig, 1977)
Alguns habitants del que és l’actual comarca del Pla d’Urgell, en concret d’algunes de les seves poblacions, també van ser deportats i molts d’ells van morir en aquells camps de concentració com Mauthausen o Dachau. El total de deportats del que és l’actual Pla d’Urgell, segons les dades del memorial democràtic de la Universitat de Lleida van ser unes 20 persones, en concret 20 homes de diferents poblacions. Tots aquests homes, amb un nom i cognom, amb una família i amb una història individual, van ser deportats a diferents camps de concentració, la majoria a Mauthausen.
La majoria dels homes que van ser deportats dels seus municipis als camps de concentració no van tornar a sortir, només uns pocs afortunats van poder ser alliberats com és el cas del Ramón Pereta Esculé de Bellvís i de l’Antoni Pons Viella de Linyola que van ser alliberats el mateix dia del camp de concentració de Mauthausen. No van tenir tanta sort els dos veïns de Sidamon, Josep Benet i Benet Pedro, que van morir durant el transport cap a un camp de concentració.
l camp de concentració de Mauthausen va ser un dels principals destins de deportació dels Lleidatans al principi de la postguerra espanyola, allà malvivien, amb un modus vivendi inhumà i molts d’ells morien a causa de les males condicions de vida
“A principios de 1941, los nazis calificaron a Mauthausen como el único campo de categoría III, la categoría reservada a los campos con el régimen más duro. Según el decreto oficial, Mauthausen estaba reservado a los prisioneros "culpables de acusaciones realmente graves, incorregibles, asociales y convictos por causas criminales, es decir, gente en custodia preventiva, con pocas probabilidades de poder ser reeducada". Los internos así denominados eran sometidos a condiciones inhumanas, consistiendo la más infame en forzarles a subir pesados bloques de piedra por los 186 escalones de la mina del campo. Estos escalones eran conocidos como "escalera de la muerte" "
Article complert: http://www.territoris.cat/articulo/altres-noticies/vintena-persones-pla-durgell-van-ser-deportades-als-camps-concentracio/20170324103812039936.html
Víctimes de Mauthausen