27.03
2023
2023
22 DE MARÇ, DIA MUNDIAL DE L'AIGUA
Qui controla l’aigua a casa nostra?
El món es troba immers en una situació d’emergència climàtica. La conca mediterrània és un dels punts calents on el canvi climàtic tindrà un impacte més greu. Diversos estudis apunten als devastadors efectes de la crisi mediambiental sobre els cicles hidrològics, que es manifesten a través de sequeres, inundacions i tempestes intenses. Catalunya està en risc greu de sequera, amb les reserves internes d’aigua a nivells mínims i amb la majoria de regions hidrogràfiques en estat d’alerta, segons el portal de sequera de la Generalitat. Això té un impacte directe a l’accés de la població a un bé públic essencial: l’aigua.
El món es troba immers en una situació d’emergència climàtica. La conca mediterrània és un dels punts calents on el canvi climàtic tindrà un impacte més greu. Diversos estudis apunten als devastadors efectes de la crisi mediambiental sobre els cicles hidrològics, que es manifesten a través de sequeres, inundacions i tempestes intenses. Catalunya està en risc greu de sequera, amb les reserves internes d’aigua a nivells mínims i amb la majoria de regions hidrogràfiques en estat d’alerta, segons el portal de sequera de la Generalitat. Això té un impacte directe a l’accés de la població a un bé públic essencial: l’aigua.
L’aigua és un dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida, i així ho va expressar l’ONU l’any 2010. Però malauradament, a casa nostra aquest bé ha estat privatitzat per grans empreses, que han convertit l’aigua en una mercaderia. L'any 2001 es va celebrar una concessió entre l’Ajuntament d’Agramunt i CASSA (filial d’Agbar), que deixava el subministrament d’aigua en mans privades durant els següents 25 anys. Això no és cap novetat, ja que un 80% dels municipis de Catalunya reben subministrament d’aigua d’empreses privades. Ara bé, les males praxis d’aquestes multinacionals són importants, i és la nostra tasca assenyalar-les i combatre-les. En el cas d’Agbar, el TSJC va declarar que l’empresa havia prestat el servei sense una concessió amb validesa legal autoritzada per l’administració competent. D’altra banda, els gegants que controlen l’aigua han estat protagonistes d’enfrontaments legals contra poblacions que han intentat remunicipalitzar el servei d’aigua. Tenim exemples ben propers, com Bellpuig o Tremp, que mantenen conflictes judicials amb Agbar. En altres municipis, les empreses gestores han estat denunciades per mala gestió, d’haver actuat en benefici propi i sense pensar en l’interès general.
Sorgeix ara una alternativa a aquest model neoliberal, la remunicipalització. Aquesta via ja no és defensada només per moviments socials, sinó que ha esdevingut recentment una prioritat per l’administració pública. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha posat en marxa l’Oficina de Suport als Processos de Remunicipalització, amb l’objectiu d’assessorar els municipis en la gestió eficient d’aquest recurs. D’altra banda, l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública també ha publicat manuals de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, que serveixen de guia per retornar l’aigua al control públic, i que defensen el dret dels governs locals de gestionar ells mateixos aquest servei.
L’experiència demostra que amb la recuperació de serveis privatitzats s’ofereixen serveis més equitatius, més transparents i més eficients, amb més qualitat i major sostenibilitat a llarg termini. Quan l’Ajuntament presta el servei, el benefici empresarial que abans es quedava l’empresa concessionària es pot invertir en millorar el servei i incloure principis socials, com garantir el mínim vital de 20 litres per dia. En definitiva, el funcionament eficaç, eficient i equitatiu d’una gestió privada exigeix un esforç de vigilància i control municipal que la mateixa gestió privada impedeix.
Una de les prioritats del Jovent Republicà és pensar globalment i actuar localment. Així doncs, defensem els municipis com l’avantguarda per revertir la situació d’emergència climàtica, i la gestió de l’aigua és un punt crucial. A més, el sector de la població que més es veu afectat per aquesta crisi és precisament qui menys recursos té per fer-hi front, i és el nostre deure com a societat actuar en conseqüència. La consolidació de pobles forts, des de l'autosuficiència municipal i nacional, passa pel control públic dels nostres recursos naturals, hídrics i energètics. La concessió de l’aigua a Agramunt es troba ara a la seva recta final, i depèn de nosaltres plantejar un canvi de model més just, eficient i sostenible pels agramuntins i agramuntines del futur.
Sorgeix ara una alternativa a aquest model neoliberal, la remunicipalització. Aquesta via ja no és defensada només per moviments socials, sinó que ha esdevingut recentment una prioritat per l’administració pública. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua ha posat en marxa l’Oficina de Suport als Processos de Remunicipalització, amb l’objectiu d’assessorar els municipis en la gestió eficient d’aquest recurs. D’altra banda, l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública també ha publicat manuals de remunicipalització dels serveis públics de l’aigua, que serveixen de guia per retornar l’aigua al control públic, i que defensen el dret dels governs locals de gestionar ells mateixos aquest servei.
L’experiència demostra que amb la recuperació de serveis privatitzats s’ofereixen serveis més equitatius, més transparents i més eficients, amb més qualitat i major sostenibilitat a llarg termini. Quan l’Ajuntament presta el servei, el benefici empresarial que abans es quedava l’empresa concessionària es pot invertir en millorar el servei i incloure principis socials, com garantir el mínim vital de 20 litres per dia. En definitiva, el funcionament eficaç, eficient i equitatiu d’una gestió privada exigeix un esforç de vigilància i control municipal que la mateixa gestió privada impedeix.
Una de les prioritats del Jovent Republicà és pensar globalment i actuar localment. Així doncs, defensem els municipis com l’avantguarda per revertir la situació d’emergència climàtica, i la gestió de l’aigua és un punt crucial. A més, el sector de la població que més es veu afectat per aquesta crisi és precisament qui menys recursos té per fer-hi front, i és el nostre deure com a societat actuar en conseqüència. La consolidació de pobles forts, des de l'autosuficiència municipal i nacional, passa pel control públic dels nostres recursos naturals, hídrics i energètics. La concessió de l’aigua a Agramunt es troba ara a la seva recta final, i depèn de nosaltres plantejar un canvi de model més just, eficient i sostenible pels agramuntins i agramuntines del futur.
