2021
La plana de Lleida ha de convertir-se en el centre de connexions de la investigació i la innovació agroalimentària, perquè a banda de tota la gent que treballa en aquest sector, hem de ser capaços de transportar les innovacions tecnològiques dels laboratoris al camp per millorar les condicions de vida dels i les jornaleres.
La pandèmia ha permès visualitzar unes mancances estructurals que ja patíem com a territori, començant pel sector primari, un sector sovint molt castigat, però que s’ha vist que és imprescindible per a la nostra vida i que inclús durant el 2019 va ser motor de creixement fent que la Plana de Lleida es convertís en un dels pocs territoris que va tenir un creixement positiu elevat. El teletreball també ha visibilitzat la manca d’infraestructures, com la falta de la fibra a moltes zones rurals, o les males condicions de mobilitat territorial, ja sigui per culpa de les carreteres, o a causa de les males condicions del transport públic. Hem d’aturar el xoc que s’ha vist accentuat amb mesures socials sòlides, hem de deixar clares les bases de les noves oportunitats i establir clarament el futur que volem.
La plana de Lleida ha de convertir-se en el centre de connexions de la investigació i la innovació agroalimentària, perquè a banda de tota la gent que treballa en aquest sector, hem de ser capaços de transportar les innovacions tecnològiques dels laboratoris al camp per millorar les condicions de vida dels i les jornaleres. I és que hauria de ser impensable que avui en dia una persona que treballa la terra cobri un preu inferior al que li costa produir el producte. Hem de fer valdre tota la feina que els suposa, una feina que no entén d’horaris ni de festius.
A més a més, els latifundistes, les empreses i els terratinents, fan concentració de terres, conformant en determinades ocasions, un oligopoli perjudicial per a la classe treballadora. En aquest sentit, un banc de terres públic, podria afavorir una millor redistribució dels terrenys per frenar aquestes pràctiques. També cal posar el punt de mira sobre les empreses distribuïdores dels productes del camp, i és que sobretot amb la fruita, s'imposa als productors preus per sota dels costos. Cal immediatament frenar aquesta pràctica i prohibir-la, perquè és precisament un preu baix de la fruita que comporta encara una major precarització de les dures condicions de treball al camp.
