2023
El capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.
Com a éssers humans tenim certes necessitats bàsiques que hem de satisfer, com per exemple, la roba. Aquesta compleix una funció bàsica, però a tothom li agrada veure's bé i comprar-se un cert tipus de roba feta amb uns certs colors, patrons i talls amb els quals es veurà més afavorit. Així doncs, quin és el problema ara? Que aquestes variacions innecessàries encareixen el preu del producte, per tant, la persona que vol roba funcional i que li quedi bé ja no se la pot permetre. D'aquí neix una nova necessitat: roba funcional i afavoridora que no comporti haver de fer equilibris per a sobreviure.
Les grans empreses sovint busquen abaratir costos i decideixen anar a buscar mà d'obra més barata en un altre país, per tant, deixen a l'atur a molts dels treballadors que es dedicaven a produir aquesta roba i tenien un sou mínimament digne. Molt sovint les empreses que marxen a estats Com que l'empresa que havia anat a buscar mà d'obra barata ha crescut molt i s'ha adonat d'aquest problema, decideix baixar les qualitats dels seus productes.
Per tant, observem que el consum massiu i indiscriminat perjudica la classe obrera i, alhora, esgota els pocs recursos naturals dels quals disposem i augmenta la producció de residus no sostenibles, cal un canvi de model.
De fet, el capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.
Hem vist que el model consumista i capitalista actual no només afecta l'economia domèstica sinó que també afecta l'economia dels Països Catalans i a escala global, fent que els països més rics cada cop ho siguin més ii que els països pobres també siguin cada cop més pobres, agreujant encara més la bretxa de desigualtat social.
Cal remarcar que aquest model de consum afavoreix la sobreexplotació i la manca de recursos naturals alhora que malmet els que encara disposem. D'igual forma que també contribueix a la crisi climàtica, alliberant constantment agents contaminants al medi ambient. I tot això no només ve d'una sola empresa que es dedica a fer roba, sinó que estem parlant d'un problema a escala global i on es veuen tots els sectors econòmics afectats d'aquest sistema que s'ha format amb el pas dels anys i ens ha creat necessitats que realment no tenim com a éssers humans. És necessari un canvi urgent del sistema per aturar aquest greuge al planeta.
Finalment, encara queda una escletxa d'esperança, com a consumidors hem d’apostar pel comerç local, de proximitat, sempre feminista i ecologista, alhora, cal replantejar el que realment necessitem i quines necessitats són falses i innecessàries. Per tant, ser conscients del que consumim i el perquè ho consumim.
