< Tornar enrere

ACTUALITAT: OPINIONS

18.12
2023
LA LLUITA OBRERA COM A SOLUCIÓ A L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

La crisi climàtica, com en la resta de crisis, té una important component de classe: les persones amb els ingressos més alts són les que més contaminen. De fet, el 10% més ric del planeta és responsable de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però qui pateix més directament els efectes d'aquesta crisi, com sempre, som el 90% de la població restant. És per això que s'ha de parlar de "justícia climàtica" o, més aviat, "d'injustícia climàtica".

Les catàstrofes naturals van en augment i ara, a Catalunya, ja comencem a viure-ho més de prop amb el període de sequera, però qui pensi que això és només una anècdota és un il·lús, només ha fet que començar. Pandèmies, sequeres, inundacions, incendis o onades de calor ja són en el nostre dia a dia i ens hem de preparar perquè van en augment. Per tant, necessitem, per una banda, polítiques ambicioses per reduir l'acceleració del canvi climàtic i, per altra banda, polítiques de resiliència, és a dir, polítiques que vagin encarades a com ens adaptem els humans a aquests canvis. En les primeres anem molt tard, però és que en les segones encara no hem començat.

La lluita ecologista en un context com l'actual no és una opció, sinó una necessitat per la supervivència de l'espècie humana. Aquesta lluita s'ha de basar en un canvi del model socioeconòmic: avui en dia l'afirmació de què "el capitalisme mata" es fa més evident que mai. La proliferació de malalties i l'augment de morts en relació amb el canvi climàtic va en augment, i l'únic responsable de la crisi climàtica és el capitalisme feroç que té com a prioritat el creixement econòmic en detriment de la salut del nostre planeta.
Per tant, la situació generada només ens pot fer consolidar la necessitat d'avançar cap a un canvi de paradigma que garanteixi una sobirania local de recursos com l'aigua, l'energia i l'alimentació que permeti l'existència a llarg termini de tots els pobles i que posi al centre la vida.

Si bé és cert que en els darrers anys la preocupació dels efectes del canvi climàtic s'ha posat damunt de la taula en la majoria d'àmbits que integren la nostra societat només amb això és insuficient. Quin sentit té preocupar-se per una cosa si després no s'actua en conseqüència? O, el que em sembla més greu, afirmar que es lluita contra el canvi climàtic i defensar, al mateix temps, l'ampliació de l'aeroport de Barcelona o un projecte com el Hard Rock que, en comptes de reduir la contaminació i el consum de l'aigua fan tot el contrari.

Definitivament, hi ha gent que es pensa que portant un pin de les ODS a l'americana es pensa que et fa ecologista i no, defensar l'agenda 2030 i els ODS i promoure projectes que augmenten la contaminació et fa imbècil. Però hi ha esperança. I aquesta esperança, per sorpresa de tothom, ve des de baix. Ve de les petites empreses, dels pagesos i ramaders, dels petits comerços, del jovent i no tant jovent, que canvien els seus hàbits, que són conscients que tothom pot contribuir per aquesta causa. I aquesta causa no té altre nom que la vida.   

Article d'ecologisme
  • Roger J. Palacín i Chaurin
  • Secretari de política territorial i ecologisme
  • 28/05/2024
  • t: @
  • b: