2019
Article en motiu del dia contra la mutilació genital femenina. Que ningú ens arrebati el nostre plaer.
Resulta desesperançador i aberrant, saber que el món que habitem permeti que se’ns violi, se’ns maltracti i fins i tot ens mati. Tenim de precedent tots els assassinats que han acabat amb la vida de sis dones en el que portem d’any. Tenim de precedent la impunitat de la Manada, la impunitat de tants d’altres assassins als que matar els hi ha sortit molt barat i al feminisme i a les dones que el defensem amb tot l’ímpetu, ens ha resultat molt dolorós.
Saber que arreu del món, en especial als països d’Àfrica, Orient Mitjà i Asia, hi ha uns 200 milions de dones que han patit l’ablació i que cada any, segons la OMS, més de 3 milions de nenes es veuen sotmeses a aquest procés de mutilació genital femenina. En la majoria de casos, aquest procediment es duu a terme a través de circumcisions tradicionals de valor per diferents comunitats i ètnies. Cal tenir en compte que tal atrocitat, no pot ser reconeguda com un acte tradicional, ja que resulta sent una de les majors violacions de drets humans de les dones i les nenes d’arreu del món. Violen els drets de salut, de la seguretat, de l’integritat física, el dret a poder viure lliure de tortures i tractes inhumans i degradants; violen el dret a la vida ja que molts d’aquests procediments acaben resultant en la mort de la nena o la dona sotmesa.
Juguen amb la salut de totes aquestes dones i nenes, perquè sí, moltes d’elles són nenes d’entre dos i quinze anys. La mutilació genital femenina pot provocar hemorràgies greus, infeccions, complicacions en els parts futurs, problemes urinaris i una llarga llista de complicacions mèdiques que ningú sembla tenir en compte.
Sempre s’ha dit que les tradicions d’un poble parlen sobre la personalitat i el sentit de justícia i sentit comú d’aquest. Què ens diu, aleshores, que molts països encara conservin aquesta pràctica? Ens indica justament que la desigualtat entre gèneres, afectant de manera extrema la discriminació de la dona simplement per ser-ho, està ben present i arrelada en gran part del globus terraqüi.
Quina injustícia més gran que l’aparell reproductor masculí no es vegi en perill de mutilació en cap regió del planeta, quan la seva única funció a més d’inseminar, és la de sentir plaer. Quina injustícia més aberrant que les dones, podent sentir plaer, se’ns sotmeti únicament a ser el paquet que cova el fruit dels homes.
Hem dit i vist massa vegades de les recomanades, que el masclisme mata; però la indiferència, també acaba podrint una societat i cobrant-se les seves pròpies víctimes. Avui 6 de Febrer i cada dia, tolerància zero amb la mutilació genital femenina. No totes les dones volen ser mares; però totes volem sentir plaer sense que ningú ens el talli ni ens arravati aquest dret.
