2018
El verdader propòsit de la lluita contra la homofòbia, és la lluita per la llibertat. Lluitar contra la homofòbia suposa plantar cara a una societat que educa als infants a estimar només al sexe oposat. Suposa qüestionar a tot un model de convivència on a la gent se la discrimina per no ser heterosexual. Significa tombar estereotips que han arrelat profund en les nostres ments, els quals són artificiosos i impropis d’una espècia com la humana. Odiar al diferent és natural?
La natura ens ha ensenyat que les sexualitats diferents a la heterosexualitat són pràcticament presents en totes les espècies. La història, per altra banda, ens ha ensenyat que la homofòbia només es present en una.
I és que la persecució al col·lectiu LGBT+ va sorgir gairebé al mateix temps que la humanitat. Una persecució que encara continua, perquè en molts llocs del planeta encara no han evolucionat gens des del paleolític.
Actualment, no ser heterosexual està perseguit en 72 països, 8 dels quals la condemna és la pena de mort. Només en 28 nacions del món està permès el matrimoni entre persones del mateix sexe, i en només 26 poden adoptar. Avui en dia, l’odi a aquest col·lectiu és una pandèmia a nivell mundial que suposa l’assassinat diari de centenars de persones pel simple fet d’estimar i seguir la inèrcia que li marca el seu cor.
Durant segles i segles de lluita, ens han ensenyat que no va sobre sexualitat, sinó per amor a la llibertat. No ha importat quants i quantes n’assassinessin o es suïcidessin, sempre hi ha hagut resistència i n’hi haurà, perquè el desig de llibertat és la força més intensa que els humans han conegut mai. L’única raó per la qual la gent LGBT+ no ha desistit en la seva lluita per l’amar ha estat per l’obediència al missatge escrit en el nostre genoma humà: “has de ser lliure”.
La naturalesa dels éssers humans rau en el nostre esperit indomable: si hem estat capaços d’enviar homes a la Lluna i submarins a les profunditats dels oceans, creuen els homòfobs de veritat que dos homes russos no podran caminar agafats de la mà? Pobres il·lusos…
Fem que el llegat dels valents i valentes que des de l’antiguitat van decidir morir estimant que viure reprimits no es quedi en va. És d’aquests que hem d’aprendre que la naturalesa dels éssers humans no es determina per amb qui vols compartir llit i vida. Natural, per als humans, ha de ser sinònim de lliure. És per això que, cada dia que faci falta, en el lloc més remot del planeta, serem tots allà; i pintats amb els colors de la llibertat, lluitarem contra qui sigui per tal de fer d’aquest un món més lliure, un món més natural.
Per finalitzar, unes paraules per a la gent que pateix la homofòbia i està impedida de ser lliure, a tots aquells i aquelles que encara viuen tancats en una presó de complexos i vergonya: Sigueu humans! Sigueu lliures! L’armari no està dissenyat per tancar a gent tan meravellosa com vosaltres. Encara que resulti difícil fer el pas, recordeu que després de cada tempesta hi ha un arc de sant Martí. Bateu les ales i alceu el vol, que canviareu el món.
