Avui dimarts 21 de febrer, amb motiu de la llengua materna, el Jovent Republicà del Vallès Occidental reivindiquem l’aranès i el català, amb tots els seus dialectes i parlars, com les llengües d’unió arreu dels Països Catalans, tal com demostren les obres de Joan Fuster.
Un passat històric de persecució i prohibició del català als Països Catalans ha marcat un antecedent en el nostre territori que desemboca en una emergència lingüística actual. La nostra llengua ha patit un decreixement del seu ús a escala social, especialment, en l'àmbit del comerç. Segons l'Idescat, tan sols el 30% d'habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona s'identifica com a catalanoparlants. Fet que demostra un cop més el retrocés d'ús del català i la manca d'identitat nacional lligada a una llengua pròpia.
Maneres per fer el català una llengua viva és emprar-lo quan iniciem una conversa, situació que 8 de cada 10 catalanoparlants no fan, segons Xarxanet. Per altra banda, cal no oblidar tampoc el canvi cap a la llengua espanyola que fem i pateixen els i les aprenents de la nostra llengua quan es comencen converses; mostrant d'aquesta manera una de les cares més subtils del racisme que perpetuem a la societat.
Tot i les campanyes de conscienciació impulsades per les administracions i d'acció en el marc d'actuació pública que veiem a través de lleis com la Llei de política lingüística en la qual, segons l'article 30, s'especifica que “les empreses públiques de la Generalitat i corporacions locals han d'emprar el català”, observem com aquestes són insuficients alhora que poc determinants i on l'aplicabilitat de la llei queda en segon terme. Legislativament, segons l'article 128.1 del Codi de consum de Catalunya, llegim que “els consumidors tenen el dret a ser atesos en català oralment i per escrit.” També estableix, que “les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns que hi hagi a l’etiquetatge dels béns que es comercialitzen a Catalunya han de constar, almenys, en llengua catalana.” Drets que hem de reclamar per tal que s’apliquin.
Dins d'aquest marc de desatenció cap a la nostra llengua en l'àmbit del comerç, s’ha deixat de banda la recollida de dades per tal de veure quin és l'estat actual. Cal recollir dades per ser-ne tothom conscients i després revertir-les, perquè el català no entén d’edat, d’ètnia ni de classe. És per això que avui i sempre reivindiquem l'ús i normalització del català i l’aranès en tots els àmbits: des de l'atenció al client a empreses públiques i privades, com a través de les interaccions socials, passant per les xarxes socials. Així doncs, us animen a defensar el català i l’aranès fent-los servir en el vostre dia a dia i també a denunciar les injustícies lingüístiques que patim diàriament en el nostre territori, perquè revertir les seves xifres està a la nostra llengua!
Construïm futur: fem-ho en català!
Fotografia: Pancarta "El jovent ho té clar, l'escola en català", penjada a un institut de Palau-solità i Plegamans