Ens cal un model productiu que garanteixi els drets de les persones treballadores i que permeti els i les joves desenvolupar un projecte de vida autònom, digne i amb el màxim nivell de benestar que permetin les nostres societats.
Els efectes de la crisi econòmica del 2008 no van acabar-se a mitjans de la passada dècada, sinó que van generar una desigualtat crònica. És en aquest context, la crisi provocada per la COVID-19 ha estat doblement letal, afectant una societat ja empobrida i amb unes condicions laborals nefastes. La crisi de fa més d’una dècada i la gestió dels governs del PSOE i del PP —sempre amb el suport de CiU i del PNB— van precipitar un escenari de precarietat i pèrdua de drets socials i laborals. L’abaratiment del cost dels acomiadaments; la pèrdua del dret als salaris…
