2008
Hi havia una vegada un indret on totes les persones eren considerades iguals malgrat les evidents diferencies entre elles. Era un lloc on la llibertat i la justícia convivien amb el dia a dia de tots els seus habitants, i ningú era discriminat segons el seu sexe, procedència o posició social. Els homes i les dones tenien les mateixes oportunitats laborals, i també se’ls oferien les mateixes condicions. A casa, es repartien les tasques equitativament, i és que les dones no es conformaven en que ells només estenguessin la roba o rentessin els plats de tant en tant. En aquell indret, cap dona estava sotmesa a un home ni a ningú. Les dones sabien que eren lliures, i exercien plenament els seus drets sense ser maltractades ni assassinades, per suposat.
Malauradament, aquesta història és un simple conte i no una realitat. Sembla mentida que avui en dia, malgrat la tràgica història que arrosseguem, les dones continuïn en un segon pla respecte els homes. És cert que hi ha molta gent que treballa per intentar resoldre aquest problema, però el dia a dia ens mostra que hi ha molta feina per fer. La igualtat l’hem d’aconseguir entre tots i totes, i és que si no treballem junts mai aconseguirem crear una societat justa on tots els individus tinguin els mateixos drets i deures. Aconseguim que el conte es faci realitat, aconseguim la llibertat!
Assamblea de les JERC de Cerdanyola
