2010
Aquestes últimes setmanes s’ha parlat molt del projecte de llei del cinema en català. Les JERC de Cerdanyola volem compartir la nostra sorpresa i, perquè no dir-ho, desil•lusió per la reacció dels cinemes i les distribuïdores. No podem entendre que aquestes empreses pensin que no els sortirà econòmicament rendible i no recolzin la llei. Que no ens enganyin amb excuses: TV3 és el canal més vist a Catalunya, i això demostra que la llengua no és cap barrera.
En el cas del cinema d’aquí Cerdanyola, com pot ser que s’unís al tancament patronal (la famosa vaga), si alhora fa veure que recolza la llengua? Tot l’entorn del cinema és en català: el nom, els cartells, la publicitat, ... I per què algunes pel•lícules no poden ser subtitulades o doblades al català? Recordem que el projecte de llei només intenta igualar les oportunitats de totes dues llengües per tal que l’espectador pugui triar, igual que pot triar en quina llengua vol veure la televisió.
Actualment, el 97% de les pel•lícules es projecten en castellà. És tan greu demanar poder veure alguna pel•lícula en la nostra llengua? Només es tracta de normalitzar la situació.
