2006
Quan es reclama un finançament just no s’està parlant de conceptes abstractes, o de temes que no ens interessen com a vegades alguns opinadors ho volen mostrar. L’espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans afecta de forma directa a la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Més encara en moments de crisi econòmica com l’actual, en que el jovent som un dels col·lectius més afectats.
Som conscients que fins el dia en que no siguem un Estat i puguem gestionar plenament els nostres recursos tots els models seran simples pedaços, però també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè la manca de recursos és tradueix en menys beques, en menys ajudes a l’habitatge, en menys cursos de formació laboral… en definitiva en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna.
Per tot això el Govern espanyol no pot seguir posposant indefinidament el nou finançament, però que no es pensi que el poble de Catalunya es conformarà amb un mil·límetre menys del que ens pertoca per llei. Fins i tot havent aprovat un Estatut (que sempre hem considerat insuficient) seguint els canals que l’Estat Espanyol marcava no el volen complir. Tan de bo serveixi perquè molta gent se n’adoni d’una vegada del que fa molt que denunciem: Espanya és Crisi, i la solució a aquesta crisi té un nom: Independència!.
