< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

20.05
2013
El LAPAO i les repúbliques bananeres

Article d'opinió de Gloria Llobet, secretària de Finances i Política Municipal

Una de les coses que caracteritzen els sistemes de govern d’un estat és la serietat de les seves lleis i la seva adequació i congruència amb la realitat social, econòmica, etc del col·lectiu que regulen. El fet que hi hagi una bona congruència entre tals conceptes és motiu de seguretat i per part dels governats i motiu de prestigi dels governs.

Aquest comentari genèric aplicable a moltes circumstàncies ve a tomb a conseqüència d’una brillant gestió d’un “parlamentet de tercera” en una zona espanyola que respon al nom d’Aragó que aprofitant la seva capacitat legislativa han creat una llei en la qual es pretén regular l’ús - i abús- de les llengües, i degut a algun fenomen paranormal ni tan sols els hi ha calgut escriure’n el nom ni una sola vegada en tot el feixuc text de tan brillant peça legal. La tècnica innovadora emprada per evitar anomenar-ho català ha estat l’ús pintoresc d’abigarrats acrònims com el lapao i lapapyp. Tot i això no he tingut temps de llegir tot el text legal i no he pogut esbrinar si la mil·lenària llengua castellana s’ha lliurat d’un tracte tan desventurat com en el cas del català.

Realment en un sistema de govern i amb artistes d’aquesta categoria ocupant càrrecs de decisió política, aquest estat que malgrat semblar que està a Europa i com molt bé va dir el seu principal dirigent (Mariano Rajoy) no és Uganda pot arribar a superar situacions pròpies de repúbliques bananeres arribant als ridículs més estrepitosos. No ens falta pas gaire per emular a un polític tan il·lustre com en Mugabe, president de la república de Zimbabwe, on gaudien de la inflació més alta de tot el planeta. Avisat i assessorat pels seus economistes Mugabe va prendre consciència que es tractava del problema més gruixut del seu país i per tal de sol·lucionar-ho va prendre una mesura dràstica: va crear una llei tècnicament perfecta que prohibia la inflació.

En conclusió, no hi ha cap mena de dubte que el nivell polític de l’estat espanyol seria equiparable a jugar la champions per la part de dalt.